divendres, 20 febrer de 2009

Trucar és una aplicació més

El Mobile World Congress (MWC) és una fira enorme: prop de 60.000 metres quadrats amb 1.300 expositors. Si t’interessa la tecnologia, t’hi pots passar els quatre dies sense parar de descobrir nous dispositius i aplicacions. Molts periodistes especialitzats ho fan, com els companys de NetMediaEurope o els de Xataka Móvil, per esmentar només dos dels blogs de telefonia mòbil més seguits al nostre país.

A Barcelona tv i al Diari de Barcelona també hem seguint aquest any la fira abans coneguda com 3GSM: des del primer dia i fins l’últim, sense descuidar la vivència personal dels 47.000 visitants en aspectes com la seguretat o l’allotjament a la ciutat. Aquí trobareu un bon resum d’algunes novetats presentades en aquest congrés. Però l’objectiu de la nostra entrevista tecnològica de la setmana era anar una mica més enllà i fer que algú ens expliqués, a partir d’aquest MWC, quines tendències s’apunten dins el sector.


www.diaridebarcelona.cat

L’oferta de professionals disponibles per entrevistar al Mobile Congress és molt àmplia. A Nokia, fins i tot tenien informatitzada l’assignació d’entrevistat, hora, temps i sala. Però no volia la visió del responsable d’una marca o d’un producte determinat. Així que vaig optar per una empresa més propera –la seu central de Futurlink és al 22@- amb un emprenedor al capdavant que em podia parlar, per exemple, de tots els sistemes operatius per igual. De fet, els desenvolupadors d’aplicacions com ells són les víctimes de l’actual guerra de sistemes. Així també hem vist el que representa per a una empresa barcelonina del sector que el Mobile World Congress tingui lloc a la ciutat.

PS: El Samsung que apareix al vídeo no és ni molt menys el millor mòbil que vaig trobar a la fira: és el meu!

Publicat per Albert Muñoz

dijous, 19 febrer de 2009

Microecosistemes a casa

Embadalida mirant els aquaris. Així és com em vaig quedar observant els cubs plens d'aigua i de vida, a la botiga on està a estones el fotògraf de natura Àngel Cànovas. Però també em va passar el mateix amb els aquaris que hi ha a la seu de l'Associació d'Aquariofilia de Barcelona.

Reprodueixen diferents ecosistemes i els mantenen, en tenen cura i els milloren cada dia. Els que no hi entenem ens pensem que els peixos són el més atractiu d'aquesta afició, però el cert és que les plantes aquàtiques o les roques vives tenen també molta tirada. De fet, hi ha qui no té peixos al seu aquari. Es tracta de crear aquell ambient que un vol, i això fa que s'observi amb curiositat tot el que es mou darrera el vidre. És una mena de voyerisme de la natura, però molt sa.


www.diaridebarcelona.cat

El Jaume Capell, president de l'associació, no ens diu quantes hores dedica a tenir cura dels seus aquaris, però assegura que dedicant un parell d'hores a la setmana es pot obtenir un bon resultat. El cas, però, és que els aquariòfils solen tenir més d'un aquari i realment dediquen el seu temps lliure a aquesta afició. Quan miris un aquari, te n'adonaràs del plaer que despren observar tranquil·lament la vida que hi respira.

Entrada feta per Núria Llabina

dimecres, 18 febrer de 2009

Corresponsals estrangers a Barcelona

Bona part de la imatge que transmet la ciutat a la resta del món la capten els ulls dels corresponsals estrangers que hi treballen: de la seva percepció personal en pot dependre la opinió de milers de persones.

La Júlia Macher és l’encarregada de fer arribar als oients alemanys de Deutschlandradio les seves cròniques de la ciutat. L’Eva Lwysocka s’encarrega de la corresponsalia de l’edició polonesa de Newsweek i de Polskie Radio. Parlem una bona estona sobre les seves impressions de la ciutat a les instal•lacions del Centre Internacional de Premsa de Barcelona.


www.diaridebarcelona.cat

Em diuen la Júlia i l’Eva, que als seus oients i lectors els interessen de Barcelona els temes socials, culturals i esportius. La política, queda massa lluny. Segons l’Eva, Barcelona és la ciutat més atractiva de tota la península per als polonesos: busquen “Gaudí, cultura, tradició i Barça”. De la seva banda la Júlia diu que els alemanys esperen trobar a Barcelona una barreja de l’Auberge Espagnole i Vicky Cristina, Barcelona: això fa que més d’una vegada, diu, ens sentim com extres atrapats en un decorat.

Malgrat els seus defectes, la ciutat és bona per aquestes dues periodistes; els serveis funcionen i es viu amb alegria. L’Eva se sent jove a Barcelona: diu que a Catalunya hi ha un savi equilibri entre treballar i gaudir del temps lliure.

Publicat per: Rafael Luján

dimarts, 17 febrer de 2009

Un carrer amb música de fons

Volia parlar d’un carrer que tingués una cançó dedicada, per això vaig escollir el carrer del Poeta Cabanyes. Joan Manuel Serrat li va dedicar una cançó el 1970 i ho va fer perquè és el carrer on va néixer i va viure fins la joventut. Tot i això, en aquest carrer també hi sonen altres músiques, la de Sisa per exemple, un altre veí d’aquest carrer.


www.diaridebarcelona.cat

A les passades festes de la Mercè, en Jaume Sisa va fer un concert Galàctic a la plaça de Catalunya. Hi van participar amics seus, entre ells en Serrat. Us deixo el vídeo de l’actuació que van fer els dos cantant la cançó ‘El meu carrer’. Si us hi fixeu en Serrat porta una samarreta amb la inscripció ‘made in Poble Sec’, una mostra de que, tot i que ara no hi visqui, sempre reivindica el seu carrer i el seu barri.


www.diaridebarcelona.cat

Publicat per: Maria Font

dilluns, 16 febrer de 2009

La recepta per elaborar un blog de cuina

Aprofitant que l’Elisenda Roca i l’Adam Martín no estan rodant al plató del seu programa La Tarda, de Barcelona TV, ens hi colem perquè descobrim que hi ha una cuina. L’escenari ideal per gravar l’entrevista amb la blogger Dolors Mateu.


www.diaridebarcelona.cat

A aquesta cuinera de Balaguer la trobo fent una cerca a Google, tal i com explico al reportatge. Un cop enviat el primer mail de contacte, la Dolors em respon amb rapidesa i la il•lusió per col•laborar amb nosaltres es percep al primer instant. Doncs tirem-ho endavant!

El dia de l’entrevista la Dolors, acompanyada del seu marit, es presenta puntual a la cita. Preparem tots els ingredients i estris necessaris i comencem el rodatge de l’entrevista pel que compto amb l’ajuda de la Maria mentre la Fran fa aquestes fotografies del ‘making off’.


www.diaridebarcelona.cat

La tendresa de la Dolors i la simpatia del seu marit ens enamoren! Entre tall i tall de l’entrevista parlem de tot: trucs i curiositats culinàries, alimentació, la família...Com si ens coneguéssim de tota la vida! I és que tinc la sensació que la Dolors es va sentir com a casa en aquell plató. De tot plegat, a banda de bons moments, en resulten unes Torres de Colors que tota la redacció del Diari de Barcelona tastem a l’hora de dinar. Moltes gràcies!

Per cert! Si entreu al blog de la Dolors per buscar receptes, la preferida de l’amfitriona és aquesta... Sempre va bé conèixer el plat predilecte del cuiner, no creieu? Fins el proper B DE BLOG!

Publicat per: Patrícia Álvarez