divendres, 13 març de 2009

“El llibre en paper i l’e-book conviuran”

Avui al matí m’ha tornat a passar. He pensat: “No m’emporto el llibre per llegir al metro perquè pesa massa”. Quina mandra em fa carregar amb el totxo! Doncs, bé, aquest problema no el tindria si em comprés un e-reader. D’altra banda, però, crec que m’esperaré. Els preus d’aquest monstre digital encara han de relaxar-se un xic...


www.diaridebarcelona.cat

Estic d’acord amb l’Enric Faura. Crec en el model de coexistència entre el llibre convencional i el digital. Però també cal reconèixer que per a què això succeeixi hem de donar un gran impuls al sector a casa nostra. I Edi.cat és a punt de fer-ho. El projecte tecnològic d’aquesta unió de tres editorials (Angle, Cossetània i Bromera) encara no ha entrat en funcionament. Tot i això us en parlo perquè de cara a Sant Jordi esteu preparats.

Els diferents títols que es posaran a la venda es podran adquirir a la pàgina web que actualment està en construcció. Tot i això també preparen la manera de vendre e-books en llibreries amb codis descarregables. Els llibres en paper de cada editorial es digitalitzaran de forma progressiva però el primer llançament comença amb cinc novel·les cadascuna d'autors com Narcís Oller, Edgar Allan Poe, Ramon Aymerich o Arcadi Oliveres.

Per cert, si la temptació de tenir en el vostre poder un e-reader us ha envaït, aviso que és complicat trobar-lo en botigues a Barcelona. Però segons les previsions d’aquest expert, a l’abril en trobarem en grans superfícies, botigues de productes electrònics i llibreries. Viurem aquest any el primer e-Sant Jordi?

Gutenberg deu estar histèric...

Publicat per: Patrícia Álvarez.

dijous, 12 març de 2009

Els radioaficionats no són el que eren

Ells mateixos reconeixen que cada cop són menys, però el que realment vull dir amb aquest titular és que el món de la radioafició ha canviat molt. I per això no és descartable que acabi revifant amb la incorporació de joves apassionats per les tecnologies de la comunicació sense fils.

Anys enrere, sovint es parlava dels radioaficionats quan l’emissora d’algun d’ells resultava útil en situacions d’emergència, com ara incendis, riuades o temporals. L’Enric Fraile (EA3BTZ) recorda que no fa tant que l’alcalde del seu poble el va venir a buscar per posar-se en contacte amb Protecció Civil. I és que cal no oblidar que els telèfons mòbils depenen també de les antenes (això sí, força més potents i potencialment nocives per a la salut) de les companyies operadores.

Però els radioaficionats segueixen avançant, sobretot tecnològicament. Són hereus d’una tradició centenària que, en els seus inicis, estava vinculada a la colombofília: abans de la ràdio, els coloms eren el mitjà més ràpid per a la comunicació a llarga distància. Però igual que van deixar els coloms, ara s’aboquen cada cop més a la transmissió de dades en format digital. I això fa que tornin a ser pioners i que, com deia, tots els que ens interessem per la tecnologia tinguem coses per aprendre d’ells.


www.diaridebarcelona.cat

Si vols anar una mica més enllà i arribar-te al local de la Unió de Radioaficionats de Barcelona i del Baix Llobregat, els trobaràs al carrer de la Diputació, 110, dimarts i dijous al vespre. La URBLL aplega bona part dels radioaficionats barcelonins i, en formar part de la Unió de Radioaficionats Espanyols (URE), pot oferir serveis com l’enviament de QSL. Però a Barcelona o rodalies hi ha també el Ràdio Club Barcelona (RKB), el Ràdio Club La Salle (RCLS), la Unió de Radioaficionats de Catalunya (URCat) i l’Associació de Radioaficionats del Barcelonès (ARB), entre d’altres.

Publicat per Albert Muñoz

PS: EA3MM és l’indicatiu de l’emissora de la Unió de Radioaficionats de Barcelona. Tots els radioaficionats del món tenen el seu propi indicatiu. Els espanyols comencen per E; s’hi afegeix A o B o C en funció de la categoria; i segueix el número de la regió: els radioaficionats catalans s’identifiquen com EA3, EB3 o EC3.

dimarts, 10 març de 2009

La històries que amaga la plaça del Comerç

La vitalitat cultural i associativa de Sant Andreu de Palomar és envejable, especialment pel que fa a les entitats que treballen en el camp de la memòria històrica. Al voltant d’associacions com el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias o la revista Sant Andreu de Cap a Peus ha crescut una jove fornada d’historiadors que compaginen la seva feina amb la passió per preservar la memòria de Sant Andreu. Entre ells, els amics Georgina Rifé (a qui dec els contactes per aquest reportatge!) i Jordi Rabassa.

Ara n’afegeixo un tercer: en Pau Vinyes. És difícil trobar un front on aquest andreuenc no hi estigui implicat. De la seva mà descobrim anècdotes delicioses de la plaça del Comerç: les vivències personals com a alumne de l’Acadèmia Víctor, les tardes amb els venedors d’enciclopèdies al cinema Atlàntida, la bala incrustada a la Farmàcia Franquesa o els jocs infantils a la plaça.


www.diaridebarcelona.cat

El reportatge, però, no seria el mateix sense en 'Pere del Versalles', història viva de la plaça. Quan dic que és quasi tan conegut que el rellotge us prometo que no exagero: en mitja hora el saluden la regidora Gemma Mumbrú, en Josep Maria de Can Roca i fins a una quinzena de persones. A l’igual que el rellotge, en Pere pot donar testimoni del batec de la plaça. I és que si Sant Andreu del Palomar és un poble amb caràcter, el Versalles ha estat sempre indiscutiblement el bar del poble. I en Pere, el mestre de cerimònies.

I ja que començat el post parlant de grups de memòria històrica de Sant Andreu, us recomano que visiteu l’exposició "Retrats per a la memòria. Persones i lluita antifranquista al districte de Sant Andreu. 1939-1982". Serà a Can Fabra fins a finals de març.

Per acabar la meva participació a “passejant per” us proposo saber d’on ve aquesta expressió: “quanta roba i quant poc sabó”. La solució, dimarts que ve.

Publicat per: Rafael Luján

dilluns, 9 març de 2009

Ells es diuen Fabio i nosaltres Maria

Navegant per la xarxa he descobert el blog Spaghetti bcn, un espai escrit en italià que parla sobre coses de Barcelona. L’escriuen el Fabio Pitrola i el Fabio Colajanni i la nostra becària, la Maria, i jo quedem amb ells al Parc de les Tres Xemeneies.


www.diaridebarcelona.cat


Als quatre ens uneix el món d’Internet (ells treballen des de casa, un és blogger professional i l’altre desenvolupador de webs) i ens quedem xerrant una estona després de l’entrevista. Diuen que no hi ha molta diferència entre les webs italianes i les d’aquí però, en canvi, pel que fa als blogs, diuen que a Itàlia són més elitistes i que és difícil que altres t’enllacin. Perquè ho tinguin més fàcil i perquè, en el fons, el seu és un blog que parla de la ciutat i a nosaltres ens interessa, els afegeixo a la nostra llista d’enllaços.

Publicat per: Maria Font