Cercava un barri que encara no haguéssim visitat dins la nostra sèrie PASSEJANT PER... (que tanquem amb aquest reportatge) i vaig trobar la Prosperitat. No vaig dubtar sobre el carrer o plaça a tractar. La plaça d’Ángel Pestaña, tot i que jo d’entrada no en coneixia la història, és el centre de la vida de la Prosperitat. Dins la mateixa plaça hi ha el Casal de Barri, així que el primer va ser trucar-hi. L’Ignasi em va adreçar al “Pepus” de l’Associació de Veïnes i Veïns i també a la Maruja. No va ser fàcil trobar un dia per anar a gravar la plaça i entrevistar-los a tots dos, però crec que l’esforç ha valgut la pena. En Rafel i jo vam visitar la plaça abans que es cobrís de sorra per convertir-se en la Prospe Beach.
www.diaridebarcelona.cat
Josep Ferrandi, “Pepus”, és una persona vinculada des de sempre a l’Associació de Veïns. També està sindicalment compromès com a treballador de Parcs i Jardins. La Maruja Ruiz va ser presidenta de l’associació durant molts anys i ha viscut en primera fila la història de la plaça perquè, a més, viu allà mateix. Quan allò era un camp de barraques sense llum ni aigua corrent, ella perseguia per Nou Barris l’alcalde Enric Masó (1973-1975) perquè, almenys, hi posessin una font pública. Història viva d’un barri que s’ha fet a si mateix.
www.diaridebarcelona.cat
L’altra curiositat a satisfer era per què la plaça es diu Ángel Pestaña. En la biografia d’aquest líder històric de la CNT i del Partit Sindicalista, no vaig trobar cap vincle amb el que avui és Nou Barris. Ben al contrari, a Barcelona va viure sobretot al carrer de Sant Jeroni, al Raval. Sembla que la decisió de dedicar-li aquesta plaça té més a veure amb el moment en què es va adoptar (la recuperació de l’ajuntament democràtic, el 1979) que no pas amb l’indret en si. Com el carrer de Pablo Iglesias, fundador del PSOE i de la UGT, que arrenca des d’un cantó de la plaça.
Sobre el líder anarcosindicalista, vaig descobrir la tesi Ángel Pestaña. Caballero de la triste figura. Vull agrair a l’autora, la professora d’història María-Cruz Santos, la seva immensa amabilitat en repetir l’entrevista i deixar-me material sobre Pestaña.
www.diaridebarcelona.cat
Publicat per l'Albert Muñoz
dimarts, 30 de juny del 2009
dilluns, 29 de juny del 2009
Parlem de vins amb Joan Gómez Pallarès
El darrer protagonista de la secció B de Blog és en Joan Gómez Pallarès, autor del blog De Vinis. En Joan ens cita a l’espai Monvínic, en ple cor de l’Eixample. Només entrar-hi ens adonem clarament que en Joan juga de local i l’Albert i jo de visitants. Ens explica que aquest és un espai únic al món, dedicat exclusivament al coneixement de la cultura del vi: en els seus viatges, diu, no n’ha trobat cap d’igual.
www.diaridebarcelona.cat
Davant nostre s’arrengleren les ampolles dels vins del dia; assessorats per un professional podem triar-ne un o bé l’altre. Aquí és poden degustar els millors vins del món per copes o mitges copes a un preu raonable, el que en Joan considera un luxe per a qualsevol persona que li agradi la cultura del vi i no vulgui excedir-se amb el preu.
L’espai és pur disseny (No en va avui hem sabut que està nominat als premis FAD08) però resulta poc funcional de cara a la il·luminació de la nostra càmera de vídeo. Així que asseiem en Joan a un pati interior i allà coneixem més bé com aquest catedràtic de llengües clàssiques amant de la cultura del vi va decidir donar un salt a la blogosfera per tal de compartir les seves experiències.
Si us agrada la cultura del vi, probablement ja coneixeu el bloc De Vinis. Si no, us recomano que us hi deixeu caure. Hi trobareu centenars de recomanacions, cròniques de viatges, i anècdotes sobre aquesta herència mil·lenària que és el treball de la vinya i el vi.
publicat per: Rafael Luján
www.diaridebarcelona.cat
Davant nostre s’arrengleren les ampolles dels vins del dia; assessorats per un professional podem triar-ne un o bé l’altre. Aquí és poden degustar els millors vins del món per copes o mitges copes a un preu raonable, el que en Joan considera un luxe per a qualsevol persona que li agradi la cultura del vi i no vulgui excedir-se amb el preu.
L’espai és pur disseny (No en va avui hem sabut que està nominat als premis FAD08) però resulta poc funcional de cara a la il·luminació de la nostra càmera de vídeo. Així que asseiem en Joan a un pati interior i allà coneixem més bé com aquest catedràtic de llengües clàssiques amant de la cultura del vi va decidir donar un salt a la blogosfera per tal de compartir les seves experiències.
Si us agrada la cultura del vi, probablement ja coneixeu el bloc De Vinis. Si no, us recomano que us hi deixeu caure. Hi trobareu centenars de recomanacions, cròniques de viatges, i anècdotes sobre aquesta herència mil·lenària que és el treball de la vinya i el vi.
publicat per: Rafael Luján
divendres, 26 de juny del 2009
L'alfabetització digital surt de Nou Barris
El Cibernàrium fa una feina capdal a la nostra ciutat. Ofereix cursos sobre eines per desenvolupar-se a internet gratuïtament. Però quan parlo del Cibernàrium a la gent del meu entorn, molts d'ells el desconeixen.
El Jordi Roca, el director del centre, ens guia per l'edifici i ens ensenya les noves instal·lacions, que són al parc Central de Nou Barris, on es situa el Parc Tecnològic BCNord. La Patrícia i jo sabem que els cursos que s'ofereixen són un èxit, ja que alguna vegada hem intentat inscriure'ns i les places s'acaben a les poques hores, o fins i tot als pocs minuts d'obrir-se el període d'inscripció.
La veritat és que la ciutadania ha respost amb interès a l'opció de no quedar-se enrere en qüestió de coneixements tecnològics i, sobretot, a l'hora de navegar per internet. El gruix de les persones que hi acudeixen són persones d'entre 45 i 60 anys, i en un 55% són dones.
El Cibernàrium ha fet molta feina, però encara té una gran tasca per davant, ja que cada dia hi ha més gent que se n'adona de la importància de renovar-se en formació. I a la vegada, més persones decideixen fer el pas de tornar a les aules.
www.diaridebarcelona.cat
Publicat per Núria Llabina
El Jordi Roca, el director del centre, ens guia per l'edifici i ens ensenya les noves instal·lacions, que són al parc Central de Nou Barris, on es situa el Parc Tecnològic BCNord. La Patrícia i jo sabem que els cursos que s'ofereixen són un èxit, ja que alguna vegada hem intentat inscriure'ns i les places s'acaben a les poques hores, o fins i tot als pocs minuts d'obrir-se el període d'inscripció.
La veritat és que la ciutadania ha respost amb interès a l'opció de no quedar-se enrere en qüestió de coneixements tecnològics i, sobretot, a l'hora de navegar per internet. El gruix de les persones que hi acudeixen són persones d'entre 45 i 60 anys, i en un 55% són dones.
El Cibernàrium ha fet molta feina, però encara té una gran tasca per davant, ja que cada dia hi ha més gent que se n'adona de la importància de renovar-se en formació. I a la vegada, més persones decideixen fer el pas de tornar a les aules.
www.diaridebarcelona.cat
Publicat per Núria Llabina
dimarts, 23 de juny del 2009
Marià Aguiló, artèria peatonal del Poblenou
Aprofitant un rodatge de l’Albert a la rambla del Poblenou, ens apropem fins al carrer de Marià Aguiló per gravar una peça sobre aquest espai. Es tracta d’una via estreta, peatonal, amb tarongers i quatre bancs col·locats aleatòriament. Es nota que és un lloc de pas perquè està ple de gent que vola amunt i avall, amb bosses d’anar a comprar o sense, però tots amb el mateix ritme.
www.diaridebarcelona.cat
Ens situem al final del carrer i caminem cap amunt. Són molts els que ens paren i ens demanen que anem a gravar els seus comerços. Entrem en una botiga de queviures. Destaca perquè sembla una botiga molt antiga i autèntica... i no ens equivoquem pas! La Maria Lluïsa ens explica que aquest negoci porta 105 anys i que ella és la jove de la família.
També entrem a la fruiteria de la Joana, just a la vora de la botiga de queviures. La Joana està encantada que hagin arreglat el carrer. Ara els vehicles no molesten i la gent del barri pot passejar-hi tranquil·lament sense haver d’esquivar els cotxes.
Tornem on havíem començat a gravar perquè allà es troba el local del Txema, un ebenista que vol recuperar la memòria del Poblenou. Fins i tot ens regala un "més petit de tots"!
Un matí bonic i assolellat que acaba a la seu de l’Atlètic Poblenou perquè el secretari de l'entitat, en Josep Anton, ens expliqui què fa a Barcelona un club amb els colors de l’Athletic de Bilbao, i quant fa que hi són aquí. Ho vols saber?
Publicat per Maria Papadopoulos
www.diaridebarcelona.cat
Ens situem al final del carrer i caminem cap amunt. Són molts els que ens paren i ens demanen que anem a gravar els seus comerços. Entrem en una botiga de queviures. Destaca perquè sembla una botiga molt antiga i autèntica... i no ens equivoquem pas! La Maria Lluïsa ens explica que aquest negoci porta 105 anys i que ella és la jove de la família.
També entrem a la fruiteria de la Joana, just a la vora de la botiga de queviures. La Joana està encantada que hagin arreglat el carrer. Ara els vehicles no molesten i la gent del barri pot passejar-hi tranquil·lament sense haver d’esquivar els cotxes.
Tornem on havíem començat a gravar perquè allà es troba el local del Txema, un ebenista que vol recuperar la memòria del Poblenou. Fins i tot ens regala un "més petit de tots"!
Un matí bonic i assolellat que acaba a la seu de l’Atlètic Poblenou perquè el secretari de l'entitat, en Josep Anton, ens expliqui què fa a Barcelona un club amb els colors de l’Athletic de Bilbao, i quant fa que hi són aquí. Ho vols saber?
Publicat per Maria Papadopoulos
dijous, 18 de juny del 2009
Fundació Comtal: un espai de solidaritat
A mitja tarda ens arribem amb l’Albert per conèixer la tasca que fa la gent de la Fundació Comtal. Des de fa 15 anys treballen per millorar les condicions dels infants i joves del seu barri que puguin estar en risc d’exclusió social.
No agafem una tarda especialment moguda, tot i això veiem com els voluntaris ajuden els nens i nenes a escriure, parlen amb ells... en un clima de gran complicitat tot i la diferència d’edat. L’Anna-Bel Carbonell ens detalla alguns dels nou projectes de la fundació, i en Jordi Jover ens explica com l’entitat ha anat adaptant-se a les necessitats del barri.
www.diaridebarcelona.cat
Acabem el rodatge desplaçant-nos cap a l’espai central del Forat on dues de les monitores de la fundació acompanyen un grup de nens i nenes durant els seus jocs.
Després de veure la feina d’aquests voluntaris de la Fundació Comtal m’atreveixo a dir-vos que aquest pot ser un lloc ideal si ara mateix esteu pensant dedicar part del vostre temps lliure al voluntariat. De fet qualsevol de les associacions que us hem anat explicant al llarg d’aquests mesos de reportatges ho són. Estic segur que en la majoria d’ocasions, els voluntaris reben més del que poden arribar a donar.
publicat per: Rafael Luján
No agafem una tarda especialment moguda, tot i això veiem com els voluntaris ajuden els nens i nenes a escriure, parlen amb ells... en un clima de gran complicitat tot i la diferència d’edat. L’Anna-Bel Carbonell ens detalla alguns dels nou projectes de la fundació, i en Jordi Jover ens explica com l’entitat ha anat adaptant-se a les necessitats del barri.
www.diaridebarcelona.cat
Acabem el rodatge desplaçant-nos cap a l’espai central del Forat on dues de les monitores de la fundació acompanyen un grup de nens i nenes durant els seus jocs.
Després de veure la feina d’aquests voluntaris de la Fundació Comtal m’atreveixo a dir-vos que aquest pot ser un lloc ideal si ara mateix esteu pensant dedicar part del vostre temps lliure al voluntariat. De fet qualsevol de les associacions que us hem anat explicant al llarg d’aquests mesos de reportatges ho són. Estic segur que en la majoria d’ocasions, els voluntaris reben més del que poden arribar a donar.
publicat per: Rafael Luján
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
