Al primer pis de la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna hi ha una peixera amb el departament de recerca. En un racó d’aquest laboratori d’idees em trobo amb el professor Josep Lluís Micó. És autor de diversos llibres i articles sobre com les noves tecnologies canvien les rutines dels periodistes; li interessa explorar els nous llenguatges televisius i a mi m’interessen les seves reflexions per a Tecnovisions.
www.diaridebarcelona.cat
En Josep Lluís acaba de participar a un congrés al Brasil; gràcies a la intervenció de l’amic i professor Francesc Canosa trobem un forat a l’agenda per poder entrevistar-lo. Parlem en un petit seminari enmig de la resta de classes.
Arrenquem amb la TDT i em confessa que és pessimista. Diu que semblava que ens aportaria un llenguatge televisiu nou, una mena de port de destí de la societat de la informació... però res d’això: de moment una millora de la qualitat i una oferta més gran de canals. Girem la mirada cap a la televisió per internet (IPTV), un format que sembla poder desenvolupar realment els nous llenguatges.
De cara al 2009 és moderat en les seves previsions (fa de futuròleg amb base científica, diu): més convergència de redaccions, auge del periodista multimèdia i més participació de l’audiència en el producte. Són les reflexions d’aquest professor tranquil, capaç de prescindir el Facebook, gelós com és de preservar la seva intimitat.
De cara a la setmana que ve parlarem de internet a l’escola. Jo feia LOGO, “avança45, giradreta90” ... algú se’n recorda?
Publicat per: Rafel Luján
divendres, 28 de novembre del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada