Feia temps que sentia curiositat per saber quan i com aquell tram de carrer va esdevenir el gran centre del comerç d’informàtica de Barcelona. Hi ha més de 50 botigues en unes poques illes! Em pensava que algú ho devia impulsar en algun moment i que estaria regulat d’alguna manera. Però, fins a on he arribat a esbrinar, sembla que no: Pista Cero es va posar al costat de Pricoinsa a la ronda de Sant Antoni i, a partir d’aquí, els ordinadors van envair la zona. Pura lògica de mercat en bona competència.
www.diaridebarcelona.cat
Un cop analitzat aquest interessant model comercial, del qual potser podrien prendre exemple altres barris amb massa locals tancats, em va tornar a picar la curiositat: què deurien ser aquests locals abans de convertir-se en botigues d’informàtica? La recerca de la nostra productora, Marta Camp, ens va dur fins a la persona adequada per explicar la història d’aquest carrer: en Conesa. Tot un personatge del barri, vinculat a Sant Antoni Comerç i impulsor de la Cursa Atlètica Barri de Sant Antoni i de la Penya Barcelonista de l'Eixample “Can Conesa”. Tot un culer i una nova font inestimable de memòria dels nostres carrers.
Publicat per: Albert Muñoz
dimarts, 18 de novembre del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Hola,
Os felicito por el reportaje, únicamente me siento indignado por ser gerente de unas de los comercios informáticos de esa misma calle y habéis pasado imágenes de comercios informáticos que esta justo a mi lado pero el mio no a salido mostrado, aun así el mail si que lo he recibido para que viera el reportaje.
Saludos.
Buenas tardes,
Gracias por la felicitación. Me alegro de que le interese el reportaje, por eso le envié el link. No aparecen imágenes de todos los comercios de informática de la zona porque, como se dice en el vídeo, hay más de 50. Pero decidimos entrevistar a uno de ellos porque todo el mundo nos dijo que fue el primero.
Saludos desde la redacción,
Albert Muñoz
Abans de què les botigues d'informàtica s'instal·lessin en aquesta zona, a finals dels vuitanta i principis dels noranta, les botigues corresponien a les d'un barri normal: roba, làmpades, mobleries... A la Ronda de Sant Antoni, per exemple, hi havia un parell de botigues de roba de nuvis. Una d'elles (Ureña, penso que es deia) es caracteritzava per tenir un parell d'automòbils dels anys vint del segle passat a la seva entrada (prou àmplia per acollir-los). On ara hi ha el Miró, fins fa un parell de dècades hi havia una botiga de bosses anomenada Pio Rupert Laporta, amb un aparador força parisenc.
Les botigues d'informàtica potser van foragitar altre tipus de comerç, però el cert és que probablement també hauria desaparegut amb els canvis econòmics, socials i culturals que ha operat la nostra societat durant les darreres dues dècades.
Publica un comentari a l'entrada