dimecres, 24 de desembre del 2008

Els barcelonins i l'esport

El carrer està ple de gent amb bicicletes, patins o fent footing i també son molts els que van al gimnàs regularment per estar en forma. Però fins a quin punt som esportistes els barcelonins? En Juan Palacios és tècnic del Club Marítim i ens desvetlla algunes dades interessants sobre els nostres hàbits esportius.


www.diaridebarcelona.cat

Un dels aspectes més rellevants és el fet que cada cop hi ha més consciència col·lectiva envers la importància d’introduir l’esport en la vida diària. Quan en Juan va arribar a Barcelona, ara fa uns setze anys, al gimnàs no hi anava ni la meitat de gent que hi va ara. El fet que cada cop hi hagi més informació sobre els beneficis que aquest té sobre la salut n’és una de les causes principals.

Ara bé, aquests no són els únics factors que expliquen aquesta popularització de l’esport. És cert que molta gent, sobretot les persones grans, van al gimnàs per recomanació dels metges i, per tant, per un tema de salut. No obstant, a la cultura del benestar i del ‘culte al cos’ a la qual estem immersos l’esport es practica, principalment, per un tema d’estètica. En Juan ens explica, per exemple, que a primeres hores del matí el gimnàs està ple de gent gran que fa esport per raons més medicinals o terapèutiques, mentre que a partir de mig matí s’omple de persones més joves i més interessades en mantenir la forma.

Tanmateix, ens comenta que aquí es fa molta distinció entre les activitats destinades a les dones i als homes. Per lo general, a tots els països els homes estan més interessats en el culturisme, mentre que les dones hi van per mantenir la línea o aprimar-se. No obstant, en Juan es sorprèn de la distinció que es fa aquí entre activitats d’homes i les de dones. “A los hombres les da vergüenza practicar actividades como el aerobic, yoga o pilates porque creen que es cosa de mujeres”, ens comenta en Juan. Segons ell, aquest ‘masclisme esportiu‘ no es típic a Cuba, on són molts els homes que participen en aquestes activitats dirigides.

Publicat per: Elena Trias de Bes