Els estereotips entre la gent de poble i la de ciutat han estat sempre presents. A la gent de poble hi ha qui els considera persones molt introvertides, massa xafarderes, envejoses i un tant esquerps; mentre que els qualificatius de ‘pijos’, hipòcrites, primmirats o que es creuen superiors s’associen als cosmopolites.
¿Però fins a quin punt aquestes categoritzacions són certes? Probablement, si féssim una enquesta, ens sorprendríem al comprovar que molts d’aquests adjectius estan profundament interioritzats i arrelats a la mentalitat d’uns i d’altres. El que no vol dir que siguin certs. És ben normal que hi hagi diferències entre la gent de poble i la de ciutat , ja que l’estil de vida i, en general, l’entorn on creixem, determinen gran part de les nostres conductes. L’estrés o la tranquil•litat, la dependència del transport o la possibilitat d’anar a peu a tot arreu, la comoditat de dinar a casa desprès de l’oficina o haver de gastar-te 12 euros diaris per menjar a qualsevol restaurant proper a la feina, sortir de casa i respirar l’aire pur del camp o anar esquivant els tubs d’escapament de cotxes, motos i autobusos... Irremediablement, tots aquests aspectes influeixen en el nostre ritme i qualitat de vida.
www.diaridebarcelona.cat
Ara bé, l’indret on vius no et fa ser millor o pitjor persona. Com ens comentava el nostre entrevistat, “això depèn de la personalitat de cadascú –sigui aquest de poble o de ciutat-, ja que hi ha persones que valen la pena, i d’altres que no, tant a Vilafranca com a Barcelona”. En la meva opinió, es tracta d’un problema de desconeixement, de perjudicis i de falta d’interès per conèixer a les persones. De fet, els estereotips no són res més que això, estereotips.
Publicat per: Elena Trias de Bes
dimecres, 10 de desembre del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Hola a tots! M'ha agradat molt el reportatge,però jo afegeixo una coseta: Al poble no es poden tenir secrets! jeje
Publica un comentari a l'entrada