Francesos a Barcelona

Hi ha quatre noms a Barcelona que sempre m’han cridat l’atenció: Urquinaona, el General Mitre, l’Alcalde de Móstoles i Lesseps. Deixo els tres primers i em centro en el darrer: Ferdinand de Lesseps, que dels quatre, sembla tenir la història més interessant. Fou cònsol francès a Barcelona durant sis anys (1842 - 1848) i des del seu càrrec organitzà l’ajuda als damnificats dels bombardeigs d’Espartero des de Montjuïc. És per això que Barcelona li dedicà una de les principals places de la ciutat. Desconec si a París té semblant honor, però sospito que el personatge ens és més familiar aquí que allà. (Ni que sigui per les obres o la parada de metro)

Darrera l’allargada ombra de Lesseps, m’interessa aprofundir en la relació dels francesos amb Barcelona. El Consolat General de França a Barcelona en té registrats més de 30.000 que resideixen a la nostra ciutat, tot i que aquesta xifra es pot quedar curta. A banda del consolat, un dels centres d’activitat a Barcelona és l’Institut Francès, al carrer de Moià. Allà hi trobo en Damien Gatumel, el nou cap d’estudis.


www.diaridebarcelona.cat

Aquest professor de Nimes, fa quatre mesos que és a Barcelona. Ha voltat per instituts francesos de l’Argentina, Xile i Cuba, i ara el veig satisfet del seu nou destí; diu que Barcelona té molt en comú amb les ciutats del sud de França. I està feliç de tenir casa seva a només quatre hores de cotxe.

Em diu que els catalans som pragmàtics a l’hora d’estudiar francès, l’estudiem per necessitat professional i per ampliar currículum. En Damien vol aprendre català (“és una tonteria no aprendre l’idioma propi del lloc on un s’està”, em diu) perquè té la intenció de quedar-se una temporada a la ciutat. Representa el millor d’Europa: la mobilitat i la voluntat d’integrar-se al país d’acollida.

Publicat per: Rafael Luján