Fundació Arrels: la família dels sense sostre

Allò de preocupar-nos pels que tenim més a prop i més ho necessiten, els voluntaris d’Arrels ho compleixen a la perfecció. S’acosten a les persones sense sostre que es troben en una situació més crítica i, a més, saben com fer-ho. Si no tenien experiència en el treball social, la guanyen col·laborant amb Arrels. De fet, el matí amb l’Enrique i la Pilar va ser tota una experiència també per a nosaltres. “No som salvadors de ningú” o “si avui no ens volen, ja hi tornarem” són algunes de les lliçons que ensenyen.


www.diaridebarcelona.cat

Després de conèixer el Centre Obert que és la seu de la Fundació Arrels, vam voltar pels barris que aquesta parella recorre cada matí de dimarts per parlar amb els “seus” sense sostre. Evidentment, no va ser fàcil trobar-ne un que es deixés gravar, però finalment l’Esteban va confiar en nosaltres, tot demanant-nos que no hi aparegués el rostre. Viu al carrer perquè no té diners però vol sentir-se lliure. Amb l’ajuda de les ànimes caritatives del barri, d’aquell banc ha fet casa seva. Però també hi ha veïns que denuncien que allà no es pot viure.

Entrevista completa amb Enrique Richard

www.diaridebarcelona.cat

Entrevista completa amb Puri González

www.diaridebarcelona.cat

Ningú pot considerar-se del tot aliè a aquesta realitat, però crec que Arrels és la gent que s’hi acosta més de cara. “Sou tota la família que tinc”, li han dit algun cop a l’Enrique. Els voluntaris i els professionals d’Arrels fan costat als sense sostre no només al carrer i al centre obert, sinó també en hospitals o residències, a la llar Pere Barnés que van obrir el 2007, als pisos tutel·lats o al taller ocupacional.

I tot això ho van explicant en blogs com el del Miquel i l’Anna o el del mateix Enrique. També hi ha persones sense sostre i amb blog, com el Miquel Fuster.

Publicat per Albert Muñoz