La plaça de Masadas: el cor de la Sagrera

Barcelona té en la Plaça Reial el més gran i reconegut espai porticat de la ciutat. No és l’únic. Lluny del centre, Sant Andreu i la Sagrera rivalitzen amb dues places porxades de gran bellesa i sabor a poble petit: la plaça Mercadal i la plaça Masadas.

Pacià Masadas va ser un reconegut propietari de la Sagrera. El 1877 es va aprovar la urbanització de la plaça per fer-hi el mercat als seus terrenys. La desaparició del mercat i una reforma respectuosa amb el tarannà del barri ha deixat una esplèndida plaça porxada que sorprèn només d’entrar-hi.


www.diaridebarcelona.cat

Una de les ànimes d’aquest projecte va ser l’arquitecte Xavier Basiana. Sap combinar la seva professió amb l’activisme de barri. És difícil trobar una iniciativa on no s’hi projecti l’ombra de’n Xavier: proposta d’usos socials del SAT, adquisició i reforma de la Nau Ivanow com a espai pel barri, diversos llibres d’història local... En definitiva, algú que cal conèixer si vols apamar bé la Sagrera.

L’altra pota del reportatge ens la proporciona internet. Contacto amb l’actriu Susana Sosa Villafañe, que viu a la plaça Masadas des de 1983. Ha decidit dedicar part del seu temps a fer de cronista de la plaça al seu blog Plaza Masadas - Plaza Mutante. A través dels seus posts descobreixo el paisatge humà d’aquesta plaça, on sembla que el temps passi més a poc a poc. Si sou dels que us agrada descobrir llocs amb encant, no massa coneguts i lluny del que pregonen les guies oficials, us asseguro que la plaça Masadas pot ser allò que esteu buscant.

PD. Curiosament, l'Eulàlia Iglesias (bloc Jo no sóc la Mercè) ha dedicat aquesta mateixa setmana un excel·lent post a la plaça Masadas.

Publicat per: Rafael Luján