La històries que amaga la plaça del Comerç

La vitalitat cultural i associativa de Sant Andreu de Palomar és envejable, especialment pel que fa a les entitats que treballen en el camp de la memòria històrica. Al voltant d’associacions com el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias o la revista Sant Andreu de Cap a Peus ha crescut una jove fornada d’historiadors que compaginen la seva feina amb la passió per preservar la memòria de Sant Andreu. Entre ells, els amics Georgina Rifé (a qui dec els contactes per aquest reportatge!) i Jordi Rabassa.

Ara n’afegeixo un tercer: en Pau Vinyes. És difícil trobar un front on aquest andreuenc no hi estigui implicat. De la seva mà descobrim anècdotes delicioses de la plaça del Comerç: les vivències personals com a alumne de l’Acadèmia Víctor, les tardes amb els venedors d’enciclopèdies al cinema Atlàntida, la bala incrustada a la Farmàcia Franquesa o els jocs infantils a la plaça.


www.diaridebarcelona.cat

El reportatge, però, no seria el mateix sense en 'Pere del Versalles', història viva de la plaça. Quan dic que és quasi tan conegut que el rellotge us prometo que no exagero: en mitja hora el saluden la regidora Gemma Mumbrú, en Josep Maria de Can Roca i fins a una quinzena de persones. A l’igual que el rellotge, en Pere pot donar testimoni del batec de la plaça. I és que si Sant Andreu del Palomar és un poble amb caràcter, el Versalles ha estat sempre indiscutiblement el bar del poble. I en Pere, el mestre de cerimònies.

I ja que començat el post parlant de grups de memòria històrica de Sant Andreu, us recomano que visiteu l’exposició "Retrats per a la memòria. Persones i lluita antifranquista al districte de Sant Andreu. 1939-1982". Serà a Can Fabra fins a finals de març.

Per acabar la meva participació a “passejant per” us proposo saber d’on ve aquesta expressió: “quanta roba i quant poc sabó”. La solució, dimarts que ve.

Publicat per: Rafael Luján