El Casal de Sords de Barcelona ens obre les portes

www.diaridebarcelona.cat

És dijous a la tarda i la Núria i jo agafem el metro per anar cap a Sant Antoni. Al Casal de Sords de Barcelona ens esperen el seu president i una sòcia que ens pot explicar millor la història de l’entitat atesos els 58 anys que du formant-hi part. En arribar, hi regna el silenci. Pugem per unes escales que creiem que ens condueixen a les oficines i hi trobem unes quatre persones. “Hola!”, anunciem. De nou, el silenci ens respon.

La intèrpret encara no ha arribat i comunicar-nos amb ells, en un primer moment, sembla difícil. Però la petita incomoditat desapareix en agafar confiança i començar a descobrir la tasca que emprèn el casal. Ens conviden a recórrer tots els racons de l’associació, on em sorprenen la quantitat de fotografies emmarcades, cartells i testimonis de tota mena que evidencien la importància del casal dins el col·lectiu de sords. I és que 93 anys de vida donen per a molt!

Diuen que avui dia la seva integració a la societat ha millorat moltíssim. Suposo que els agrada tractar a la gent de la mateixa manera que desitgen que se’ls tracti. I és per això que nosaltres, malgrat les barreres comunicatives, ens vam sentir com un membre més dins el casal.

Publicat per: Patrícia Álvarez