dimecres, 20 de maig de 2009

Santiago Oliveras, la Puríssima Concepció i un reducte de pau a l’Eixample

Totes les illes de l’Eixample fan 113,33 metres de costat, però no són pas iguals. La de la parròquia de la Puríssima Concepció m’ha semblat d’allò més especial. A l’illa del costat hi ha el Mercat de la Concepció i la seu del Districte. Juntes, aquestes dues illes conformen allò que en podríem dir “el centre” del barri de la Dreta de l’Eixample.


www.diaridebarcelona.cat

L’originalitat de l’octògon delimitat pels carrers d’Aragó, Roger de Llúria, València i Bruc ve donada per la parròquia de la Puríssima Concepció. El 1870, en comprar els terrenys per fer-hi una nova església a l’Eixample que s’estava urbanitzant, ja es va reservar un passatge annex al temple. També un espai al davant, que havia de servir per fer encara més ample el carrer d’Aragó. El carrer no es va eixamplar i aquest pati continua sent propietat de l’església.

El carreró va ser durant un segle el passatge de la Concepció, fins que els feligresos de la parròquia van demanar que dugués el nom del rector Oliveras. El passatge moria en una extensió de les instal•lacions parroquials que es va enderrocar per obrir els actuals jardins, en uns dels primers interiors d’illa de l’Eixample recuperats com a espai públic.

A l’altra banda de l’església, amb lliure accés des del carrer de Roger de Llúria, hi ha el claustre gòtic de l’antic monestir de Jonqueres. El claustre i l’església es van traslladar pedra a pedra des d’allà on ara hi ha la Via Laietana, la plaça d’Urquinaona i el mateix carrer de Jonqueres. El monestir de les Comanadores de Santiago era allà des del segle XIII, quan aquesta orde femenina s’hi va instal•lar provinent del poble de Jonqueres, prop de Sabadell.

Tanmateix, la rajoleta amb el bastó de Santiago que trobem en algunes sales de la parròquia no té res a veure amb l’orde de l’antic monestir, sinó que és un petit homenatge a l’home que més va contribuir a la restauració d’aquesta parròquia després de la Guerra Civil: el rector Santiago Oliveras. Per això l’esmentada rajoleta s’alterna amb d’altres on es poden veure dues “oliveres”.

Publicat per Albert Muñoz

2 comentaris:

daniel ha dit...

¡Qué bueno saber más sobre la historia del pasaje y la Iglesia que la tenemos al frente cada día!.

gracias!
p.d. Será posible traducirla cc subtitulos en castellano?

Diari de Barcelona ha dit...

El Diari és en català i ja veig que no heu tingut pas problemes per seguir el reportatge. Però si voleu passar-li a algú altre, els subtítols en castellà els trobareu en aquesta adreça:
http://dotsub.com/view/9295d594-87b3-4cb2-8667-2e59528af4ed

Salutacions.