dimecres, 15 d’octubre de 2008

La Julia Sourikoff descobreix la ciutat

Els dimecres ens parlaran de Barcelona i la seva gent persones que no són d’aquí: visitants, immigrants, turistes, ciutadans nouvinguts… Volem saber “com ens veuen” i, per començar, no se’ns acut cap mirada més genuïna que la de la Julia Sourikoff. Hi ha vingut nou mesos per millorar el castellà i relata les seves descobertes de la ciutat en un blog d’imprescindible lectura per barcelonins i forans.



La Julia s’allotja i ens rep a casa de la Maria Dolors Bonjorn, un pis gran i acollidor al barri de les Corts on també hi ha lloc per a dues estudiants més. Amb la Maria Dolors descobrim aquesta manera de guanyar-se la vida -com diu ella- “sense haver de sortir de casa”. Des que va morir el marit i els fills van marxar de casa, ella acull joves estrangers que venen a estudiar a Barcelona. I sap molt bé com funcionen aquestes estades perquè ha coordinat les famílies que col·laboren amb una de les empreses que n’organitzen.

La Maria Dolors és una dona oberta al món i amb molt per explicar. Seria una bona entrevista, però avui hem vingut a parlar amb la Julia. Només fa unes setmanes que es coneixen, però ara i aquí la Maria Dolors és com la seva mare. Sens dubte, una de les persones que més influirà en el record que s’endugui de Barcelona. La Julia li està molt agraïda. Per això li sap tan greu haver-li fet una marca a l’escriptori de l’habitació. Hi va deixar connectat el seu assecador de cabells i, en tornar del bany, va comprovar què passa quan endolles aquí alguns petits electrodomèstics nord-americans: el voltatge no és el mateix i l’aparell es crema. La Julia se sent avergonyida, però diu que ho explicarà al seu blog per prevenir altres visitants dels Estats Units.

Incidents domèstics a banda, la jove nord-americana se sent molt còmoda a ca la Maria Dolors i movent-se per aquesta Barcelona tan cosmopolita. Diu que aquí hi ha lloc per a tothom i que és molt fàcil fer-hi amics, siguis qui siguis i vinguis d’on vinguis. Per exemple, de problemes amb el català, cap ni un: la gent entén que ha vingut a Barcelona a aprendre castellà i li respecta. Ella també valora la identitat i la cultura pròpia d’aquesta ciutat. De fet, hi ha vingut per conèixer-les i sembla que trobar-se, d’entrada, amb les festes de la Mercè li va anar força bé.

Entrada feta per: Albert Muñoz