David Rodríguez, l'economista quotidià

Quan un usuari de Blogger ens deixa un comentari en aquest blog, esbrinar qui és accedint al seu perfil és un acte reflex. En David Rodríguez ho va fer fa unes setmanes i, en descobrir els seus dos blogs, vam veure clar que calia entrevistar-lo: ens interessaven tant els seus “retalls de la vida quotidiana d’un barceloní” com les seves reflexions sobre la crisi econòmica i el món 2.0.


www.diaridebarcelona.cat

En David dóna classes a l’MBA de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), que s’imparteix al mateix edifici de Balmes amb Rosselló on ell va estudiar. De fet, és el president de l’Associació d’Antics Alumnes de la UPF. Així que, de tots els despatxos on treballa al llarg de la setmana, el de la Pompeu era el més indicat per enregistrar l’entrevista. Però el despatx en sí no és precisament assolellat, així que li proposo cercar un altre racó de l’edifici.

Mentre em condueix a la terrassa de la darrera planta, amb unes vistes fantàstiques sobre l’Eixample (que no puc ensenyar gaire perquè tenim el sol de cara), m’explica la història de la part més antiga d’aquell edifici. Fins al 1987 va ser dels jesuïtes, que hi havien tingut des d’una Escola de Comerç fins al Fòrum Vergés, un espai cultural on, per exemple, va tocar Raimon per primera vegada. El 1990, l’edifici reformat s’inaugurava com a seu de la UPF. L’ascensor on baixem es va espatllar el dia de la inauguració i s’hi van quedar tancats durant més d’un quart d’hora: el rector de la UPF, Enric Argullol; l’alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, i el president de la Generalitat, Jordi Pujol. No va transcendir de què van parlar, però suposo que la conversa va ser tan interessant com la que acabo de mantenir amb en David Rodríguez...

Publicat per: Albert Muñoz