L’amor és el que va portar Wenjún a venir a viure a Barcelona fa tot just un any, i no li està resultant gaire difícil integrar-se a la nostra cultura perquè considera que els valors dels catalans són molt similars als dels xinesos: ‘No encuentro diferencias, para mí son iguales”. A aquests, els defineix com a persones molt simpàtiques, sociables i sinceres i, entre riures, afirma que la diferència més gran entre els uns i els altres és el físic. Encara que, segons el seu parer, a Barcelona es respira més estrés que no pas a la Xina.
www.diaridebarcelona.cat
Com a dibuixant de professió, al Wenjún li agrada plasmar aquestes particularitats culturals a través dels seus esbossos, veritables obres d’art fetes amb l’única ajuda d’un bolígraf i...molta traça i imaginació! A Barcelona, se sent especialment atret per representar persones i edificis, ja que és on detecta més diferències culturals. El detallisme que caracteritza els seus dibuixos és realment sorprenent i, de fet, de vegades es necessari apropar-se al paper per comprovar que no es tracta d’una fotografia!
El menjar que més li agrada és la truita de patates, una varietat culinària típica de Catalunya que mai abans havia tastat i que està aprenent a cuinar. Tanmateix, assenyala que, tot i els nombrosos supermercats i botigues especialitzats en menjar xinès, els productes que es venen aquí no tenen el mateix gust que al seu país; entre d’altres perquè allà té l’oportunitat de comprar-los acabats de fer, mentre que a la capital catalana es venen tots precuinats. Però la pasta xinesa no és l’única cosa que troba a faltar aquest xinès de Shangai: “La familia, claro, los amigos, mucho”, afirma en Wenjún emocionat. I és que, per molt còmode i acollit que un se senti en un país, les arrels culturals sempre estan presents.
El menjar que més li agrada és la truita de patates, una varietat culinària típica de Catalunya que mai abans havia tastat i que està aprenent a cuinar. Tanmateix, assenyala que, tot i els nombrosos supermercats i botigues especialitzats en menjar xinès, els productes que es venen aquí no tenen el mateix gust que al seu país; entre d’altres perquè allà té l’oportunitat de comprar-los acabats de fer, mentre que a la capital catalana es venen tots precuinats. Però la pasta xinesa no és l’única cosa que troba a faltar aquest xinès de Shangai: “La familia, claro, los amigos, mucho”, afirma en Wenjún emocionat. I és que, per molt còmode i acollit que un se senti en un país, les arrels culturals sempre estan presents.
Publicat per: Elena Trias de Bes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada