Baixada a la Glòria o pujada a l’infern

Si preguntes als veïns que es passegen per la baixada de la Glòria sobre la vida al carrer, hi trobes disparitat d’opinions. El tema del que tots parlen és, inevitablement, el pendent que ja forma part de les seves vides. Tots asseguren que les escales mecàniques s’espatllen molt sovint, però uns diuen que s’arreglen amb relativa rapidesa, i d’altres que poden estar dies aturades.

Durant el rodatge vaig veure que la majoria dels veïns són d’edat avançada, i que quan un dels trams d’escales mecàniques s’espatlla, és un mal tràngol, al que molts ja s’hi han acostumat. Però és que és realment impressionant la quantitat de visitants que pugen i baixen pel carrer en un sol dia.


www.diaridebarcelona.cat

Quan arribem al cim de la baixada hi ha unes vistes vertiginoses, amb un sol agosarat que ens recorda que són les tres de la tarda. Allà hem quedat amb l’Eloi Babiano, del Taller d’Història de Gràcia, que molt amablement s’ha citat amb nosaltres en aquest indret tan alt.

Just aquí on s’acaba la baixada de la Glòria hi ha l’accés al Parc Güell pel Coll del Portell, però des de la ventada del mes de gener, està tancada. Per conduir els visitants a la següent entrada hi ha indicacions fetes amb fotocòpies de paper que condueixen fins al següent accés...

Entrada feta per Núria Llabina