Els flassaders del segle XXI

www.diaridebarcelona.cat

Quan el Born va començar a estar de moda, i s'hi van instal·lar noves botigues de disseny, el carrer de Flassaders va ser un dels primers que es va omplir d'aquest tipus de comerç per a clients d'alt nivell adquisitiu.

Enmig de tot aquest canvi, quedaven els veïns de tota la vida. Els seus fills han marxat tots del barri, i els nouvinguts són gent de fora de la zona, ja que el carrer de Flassaders i els seus voltants són considerats com un poble per la gent que hi viu. Els negocis que hi havia, molts de més de 50 anys d'antiguitat, han anat tancant pels alts lloguers que en demanaven.

Durant el rodatge no és difícil distingir el punt neuràlgic de la zona: la bodega i la seva terrassa. La majoria dels clients es coneixen i el propietari, el Jaume Duran, ens acull amablement. Fins i tot el bar té un equip de futbol ple de copes. Allà fent un cafè amb llet, hi ha l'herbolari del carrer, que ens explica que la bodega era el casino del 'poble', dels veïns. I que allà s'hi reunien els treballadors de la CNT de les bòbiles a principis de segle. (La zona de la Ribera era un centre important del sector tèxtil).

De tot això també ens emportem la visita de la Maria Eugènia Ripoll, l'autora de la tesi sobre la Seca o la Casa de la Moneda de Barcelona, publicada per l'IEC. La Maria Eugènia coneix bé el carrer, ja que porta una dècada investigant la institució de la Seca, i ens explica la importància del carrer a l'edat mitjana, i com a curiositat, el rebombori que ocasionava la fàbrica de la moneda.

Publicat per Núria Llabina