La plaça de Sarrià és el nostre carrer d'aquesta setmana. És un espai de confluència i la Carmen Soldevila, presidenta del Taller d'Història de Sarrià, la coneix prou bé. Quan entrem a la pastisseria Foix la saluden, ja que la coneixen de tota la vida, i a fora a la plaça es saluda amb els veïns que es creuen amb nosaltres.
Sarrià és com un poble. Ens explica que en el passat era una vila de masies, i que en annexionar-se a Barcelona el 1921, els seus habitants van continuar tenint sentiment sarrianenc. De fet, quan la Carmen anava a treballar amb els ferrocarrils, deia que "baixava a Barcelona".
Aquesta experta en el poeta J.V. Foix ens desmenteix que Sarrià en els seus orígens fos un indret de gent amb alt poder adquisitiu. Diu que a Sarrià "no sabem manifestar-nos, perquè no tenim fàbriques. La gent s'ha dedicat a l'artesania i el comerç i això ha creat una manera de ser. Més tard aquí sí que hi va arribar gent de diners."
Els avis de la Carmen vivien a Ciutat Vella, al carrer del Carme, i van marxar d'allà perquè la malaltia de la seva àvia requeria de nous aires. Així que es van instal·lar a la vila de Sarrià, i la Carmen va néixer i créixer allà, i avui en dia és una experta de la història del districte.
www.diaridebarcelona.cat
Entradeta feta per Núria Llabina
dimarts, 14 d’abril del 2009
La plaça de Sarrià: on es troben els que pugen i els que baixen
Etiquetes de comentaris:
Passejant per...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada