dilluns, 15 de juny de 2009

Taxistes malalts de Bach i de blogs


www.diaridebarcelona.cat

De vegades, se’ns fa difícil triar la música més adient per ambientar els nostres reportatges. En aquest cas, tant la xerrada al taxi com els blogs ja duien la música incorporada. Per a la resta del vídeo, l’opció era evident des del principi, perquè els protagonistes entren a la blogosfera com a “Malalt de Bach”. És el nom del seu perfil a Blogspot, on en Jaume i el Ferran Esteve mantenen en línia una quinzena de blogs, cadascun amb la seva pròpia ambientació musical.

El problema aquí era encabir en un vídeo no massa llarg tantes històries curioses com ens han explicat aquests dos germans taxistes i melòmans. Hem tingut l’honor de ser convidats a una de les trobades de cada dilluns amb el seu amic Miquel Àngel a la Cerveseria Moritz. No allarguen gaire aquestes tertúlies, però hi parlen de tot. Abans, al taxi, i després en entrevistar-los, els germans Esteve ens han regalat unes històries que, malgrat requerien alguns minuts més per ser explicades, no volíem deixar de compartir. Així que, sense més comentari, les incloem tot seguit.

"Et truco des d'un taxi..."

www.diaridebarcelona.cat

Els records de Jaume Aragall

www.diaridebarcelona.cat

Adolfo Domínguez a la brossa

www.diaridebarcelona.cat

Aquell gol d'Iniesta

www.diaridebarcelona.cat

Padrí d'una 'drag queen'

www.diaridebarcelona.cat

No parlar de futbol amb Cruyff


www.diaridebarcelona.cat

Publicat per Albert Muñoz

3 comentaris:

marc ha dit...

Són els millors!

estrella ha dit...

Es podría dir que ha nascut una estrella, en realitat dues. Fa molts anys que els conéc tant com en tinc. No per res soc la germaneta (una mica passada de bull però germaneta fins al final)
Els meus germans, especialment el Ferran em va encomanar la dèria per l'òpera de les seves mans he après a estimar la ciutat on vaig nèixer. Ells li van ensenyar moltes coses a la marreca aquella que va nèixer a destemps. I per això els estic agraïda però sobretot per ser com son. Dos personatges, dos veritables personatges que deixen empremta.
Del que em penedeixo és d'haver-los ficat en la blogosfera encara dubto si el mon està preparat per ells.
Bona nit i felicitats, heu fet una bona feina.

Joan Carles ha dit...

Sou "collonuts"per temps que passi sense veureus cada cop esteu millor i mes divertits,sempre que coincidim coneixo coses noves d l'opera,de BCN,de les nits o de la vida mateixa,com sempre sou un pou de sorpresas,no cal que ho digui, perque no pasara,pero no canvieu mai,si podeu encomaneu les vostres ganes de viure a tothom.