Engrescada amb la tasca de produir la meva primera peça per al Diari, però alhora una mica atemorida per la novetat que comportava, vaig tenir una idea/il·luminació: i si entrevistava en Pablo, aquell company de la universitat que feia poc havia tornat de fer la volta al món? Semblava interessant, entre d’altres raons perquè, a més, havia creat un blog sobre el viatge amb les seves experiències, fotos, vídeos, etc.
Feia temps que no teníem contacte però, després de la meva trucada, va accedir amablement a participar-hi. En el fons, tant a ell com al seu cosí, el seu únic company de viatge, els il·lusionava la idea de poder explicar en persona alguns dels milers d’experiències que havien viscut durant els set mesos que va durar l'aventura.
En Pablo viu a Vallvidrera, així que vam decidir agafar la moto per anar més "còmodes". O almenys, això és el que ens pensàvem. Vam carregar tot el material necessari per a la gravació: la càmara, el trípode, una bola del món i, fins i tot, un atlas. I, evidentment, pocs quilòmetres després ja començàvem a patir les conseqüències de tant excés de pes. Semblàvem dos nòmades amb tota la casa a sobre! Per sort, la gravació va anar d’allò més bé, i tant en Pablo com en Jacobo ens van fer sentir com a casa amb les seves bromes, espontaneïtats i idees que se’ls anaven acudint... Fins i tot es van oferir a tirar-se a la piscina, amb el fred que feia!
Dues hores plegats ens van permetre conèixer moltes vivències i detalls curiosos de la seva volta al món (Perú-Brasil-Argentina-Austràlia-Índia-Nepal-Vietnam-Cambodja-Laos-Birmània-Tailàndia..) però, sobretot, ens van permetre constatar "la marca" que ha deixat el ‘worldtrip’ a les seves vides...
www.diaridebarcelona.cat
Publicat per: Helena Trias de Bes
dilluns, 3 de novembre del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
2 comentaris:
Creo que lo realmente importante de la experiencia, es que es "la experiencia" no "una". Supongo que cuando uno regresa, la vida se relativiza, no nos podemos quejar, vivimos gracias a Dios en un lugar privilegiado, la gracia está en preguntarse, para qué? y lo demás vendrá por añadidura. No nos debemos acostumbrar a los lugares, porque nos debemos a los otros........... y todo aquello que tenemos demás es porque otros lo tienen de menos.
¿saben qué? El mundo no es Barcelona, ni Méjico, ni la India, el mundo somos todos........ y eso es inapreciable para las mentes cortas. Me alegra la experiencia pero ahora todo lo vivido hay que darlo a conocer en obras, es así, y con el corazón libre.
Las distintas formas de vida nos demuestran que la felicidad, la libertad y el bienestar muchas veces no depende de qué tenemos sino de cómo gestionamos lo que tenemos exteriormente pero sobre todo interiormente!!!! un abrazo de 360º . Aurora
Gran Reportatge!!! La veritat és que, i després d'haver-lo visionat varies vegades, m'agafen ganes d'agafar les coses i donar la volta al món!!! I...tornar-hi??? qui sap! Pot ser no!
Publica un comentari a l'entrada