No conec cap altre carrer amb un nom onomatopeic. De fet, mai no havia pensat que Tantarantana tingués aquest origen. Així que quan la Núria -que portava quatre setmanes descobrint-nos carrers i places de Barcelona- me’n va suggerir aquest, vaig decidir que s’havia de sentir aquest tan-ta-ran-tan. Necessitàvem un tambor i algú que el toqués. Per això vaig contactar amb la colla de tabalers del mateix barri, Ku-Kum-Ku, que de seguida es van mostrar disposats a col·laborar. L’Ana Manzanera va venir amb el tambor i el seu amic Omar. L’Elena i jo ens vam divertir molt fent aquesta gravació. La gent s’estranyava en veure l’Ana tocant pel carrer: feia molts anys que no passava per allà en Tantarantana!
www.diaridebarcelona.cat
I per posar lletra als tocs de timbal, en Julio Álvarez, del teatre Tantarantana, que ens va confirmar la musicalitat del nom. I sobretot la Josepa Rocamora, la veïna de 71 anys que ens va obrir les portes de casa seva i de la seva valuosíssima memòria: tant de bo trobem testimonis com ella en tots els carrers pels quals “passegem” les properes setmanes. Fins avui, “tantarantana” a internet era només el teatre i un restaurant. Els carrers peatonals no surten ni al Google Street View. Val la pena que els mostrem, són els nostres carrers!
Publicat per: Albert Muñoz
www.diaridebarcelona.cat
I per posar lletra als tocs de timbal, en Julio Álvarez, del teatre Tantarantana, que ens va confirmar la musicalitat del nom. I sobretot la Josepa Rocamora, la veïna de 71 anys que ens va obrir les portes de casa seva i de la seva valuosíssima memòria: tant de bo trobem testimonis com ella en tots els carrers pels quals “passegem” les properes setmanes. Fins avui, “tantarantana” a internet era només el teatre i un restaurant. Els carrers peatonals no surten ni al Google Street View. Val la pena que els mostrem, són els nostres carrers!
Publicat per: Albert Muñoz
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada