Entrem al carrer més estret de Barcelona

La reixa del carrer de les Mosques s’obre per al DdB. Els tràmits per aconseguir-ho ens porten fins a la Guàrdia Urbana que ens dóna el permís per accedir-hi però ens informa que no tenen les claus. És un carrer tancat al públic i per tant no hi trobem cap comerç ni restaurant on demanar que ens deixin entrar. D’habitatges n’hi ha dos. Un tancat, i l’altre habitat per un italià que durant un any ha tornat al seu país. Així doncs, qui té les claus?


www.diaridebarcelona.cat

Amb el permís a les mans, el dia del rodatge entrem a un dels comerços que tenen l’entrada pel passeig del Born però carreguen cada matí els productes pel carrer de les Mosques. Hi entrem i sense cap impediment la botiguera ens deixa passar a la part del darrere. I per primera vegada trepitgem aquest carrer ple de testimonis que delaten el seu passat.

A banda de la xemeneia de l’antiga fàbrica de la moneda i la carassa de l’home del bordell, a la cruïlla amb el carrer de la Seca trobem una capella dedicada a Santa Maria de Cervelló. Es tracta d’una santa barcelonina nascuda al segle XIII al carrer de Montcada, molt proper al de les Mosques. També era coneguda com la Mare de Déu dels Socors, donada la protecció que oferia als navegants i mariners que, recordem, estaven molt a prop del Born.

Avui dia és el carrer més estret de Barcelona però si ens traslladéssim a l’època medieval no seria l’únic amb aquestes dimensions. Un carrer interessant que us proposo que doneu un cop d’ull si passegeu per la zona.

Publicat per: Patrícia Álvarez