Desenterrant l'Avinguda de la Llum

Sembla que fos ahir quan, neguitosa, publicava en aquest diari la meva primera peça: Un viatge de 360º. No obstant, han transcorregut ja quatre mesos i les meves pràctiques en aquest mitjà arriben a la seva fi. Setze setmanes intenses i enriquidores que culminen amb aquest petit reportatge sobre l’Avinguda de la Llum, la original i popular galeria soterrada ubicada en la confluència de la Plaça Catalunya, el carrer Pelai i el carrer Bergara.


www.diaridebarcelona.cat

Aquest espai tan curiós es va generar el 1929 al soterrar el ferrocarril de Sarrià, que fins al moment circulava perillosament a celobert pel carrer Balmes. No va ser fins el 1940, no obstant, quan l’immens soterrani va donar cabuda a la primera galeria comercial soterrada d’Europa. L’Avinguda de la Llum va romandre oberta durant els cinquanta anys posteriors, encara que a partir dels anys setanta el seu esplendor es va anar difuminant progressivament fins a arribar a un estat d’absoluta degradació, que va promoure el seu tancament definitiu als anys noranta.

La que en altres temps fou una galeria que acollí multitud de petites botigues, restaurants, bancs, perruqueries i, fins i tot, un cinema, és avui un espai amagat darrera les parets de l’estació ferroviària de la Plaça Catalunya. Els records dels qui van viure en aquesta època és l’únic que es conserva d’aquesta Avinguda; unes memòries que he anat desenterrant i reconstruint en aquest reportatge i que, d’alguna manera, m’han fet sentir com els investigadors que s’enfonsaren en les gèlides aigües properes a Terranova per reconstruir el naufragi del Titànic

Tot i que l’origen del seu nom és encara un dilema - alguns l’associen a la vaga elèctrica que es vivia a Barcelona en aquell temps, i altres veuen certa relació amb l’estil parisenc de la galeria (ciutat popularment coneguda com a ‘Ciutat de les Llums’)- el cert és que aquest original espai va marcar un abans i un desprès. Als melancòlics, sempre els quedarà una visita pel Séphora del Triangle - botiga que ocupa una part del que havia estat la galeria i que ha conservat l’espai gairebé verge- per reviure el brogit de passatgers i transeunts que recorrien els llargs passadissos de l’avinguda, l’olor a galetes acabades de fer...

Publicat per: Elena Trias de Bes