Lluitant per una societat millor

Reconec que entrevistar a l’Enric Pubill i el Manel Biosca m’ha fascinat, i a la vegada emocionat. Els anem a buscar a la seu de Comisions Obreres, on l’associació hi té el seu despatx.

Tots dos parlen amb la seguretat del qui ha entregat la vida a una causa justa, però també es percep un regust amarg en les seves paraules, fruit de l’oblit en què se’ls ha volgut desterrar.

Han decidit portar-nos fins al Fossar de la Pedrera, concebut just al límit del cementiri de Montjuïc, ja que era per aquells que es considerava que no mereixien ser enterrats en terra santa. Allà ens han ensenyat els noms dels seus companys de lluita afusellats, alguns eren com germans. “Numen Mestres” és un nom més a les columnes dels fossar, però va ser un gran amic per al Lluís. Un més de tota la gent estimada que es va quedar pel camí.


www.diaridebarcelona.cat

Aprofito aquí per explicar que el Lluís Martí Biosca va pertànyer al moviment guerriller que va combatre el franquisme fins l'any1952 (alguns maquis van resistir fins a mitjans dels anys 60), tot i haver perdut la guerra. Passats els anys ha esdevingut el president de l’Amical d’Antics Guerrillers Espanyols a França, amb un despatx annex a l’Associació d’Expresos. Una de les seves queixes és el mins reconeixement que se’ls ha donat. I és que en tot l’estat espanyol només hi ha un monument dedicat als guerrillers, a Cuenca.


www.diaridebarcelona.cat

Tots dos deixen clara una cosa: ells lluitaven per una societat millor. No pas per la que tenim ara, sinó per una de molt millor.


www.diaridebarcelona.cat

Publicat per: Núria Llabina