"Si perdem els arxius, perdem la nostra identitat"

La seu de l’associació Arxivers sense fronteres està situada al passatge del Crèdit, a tocar de la plaça de Sant Jaume, on comparteix espai amb l’ONG Sodepau. El local, una petita oficina on es reuneixen un cop al mes els socis, acaba de ser renovat. Aquest és el centre d’operacions dels diferents projectes que es porten a terme. La majoria d’ells són a l’estranger però també col•laboren amb entitats d’aquí, com l’Associació per a la recuperació de la memòria històrica de Catalunya.


www.diaridebarcelona.cat

A banda dels projectes que ens expliquen la Mariona i la Laura, n’hi ha molts més. Ho comprovo al llibre de resum dels deu anys d’activitat de l’associació, que fa un repàs des dels primers projectes, com l’ordenació de l’arxiu de la Comunitat Urbana de Niamey, a Níger, o els cursos formatius per a arxivers a Nicaragua, passant per l'organització de l'Arxiu Nacional del poble sahrauí a l'exili o un dels darrers, la recuperació de l’arxiu històric de la Policia Nacional a Guatemala.



De tots ells, un dels èxits que els hi agrada destacar és l’organització, tractament i digitalització de l’arxiu personal del bisbe Pere Casaldàliga. El bisbe tenia por que l’arxiu acabés desapareixent i membres de l’associació es van desplaçar a São Félix do Araguaia, al Brasil.



Actualment hi ha una còpia digital a l’Arxiu Nacional de Catalunya.


Publicat per: Maria Font

El carrer dels Banys Nous

He escollit aquest carrer del barri Gòtic perquè m’encanten les antiguitats! La Núria i jo agafem el metro a Glòries i ens dirigim cap el centre de la ciutat. Baixem a Via Laietana, creuem la Plaça Sant Jaume i ens endinsem en uns carrerons fins a arribar al nostre destí.


www.diaridebarcelona.cat

Aquesta via que creua des del carrer del Call fins el carrer de La Palla està molt freqüentada per gent. És un carrer estret, molt llarg i segueix un traç irregular. Però finalment trobem la botiga s’Olivers. Sembla que aquest local guarda un secret al fons, entre espelmes, plantes, plats i mobles, hi trobem els banys. Una sala, que si no fos pels mobles que té, semblaria que estiguéssim vivint en un altre segle.

De nou al carrer, anem amunt i avall gravant façanes, botigues i gent. Entrem a la botiga de l’Olga Sandoval, un autèntic bagul ple d’antiguitats. Visitem fins i tot el magatzem on encara es conserven les conduccions d’aigua de la Barcelona antiga.

Ens hem d’afanyar! És tard i encara hem de parlar amb el Miquel Iafa perquè ens expliqui la història dels banys jueus. Caminem fins el carrer Marlet per recollir-lo i desprès d’un quart d’hora, ja tenim l’entrevista enllestida i a punt per començar a editar. Són les dues en punt fem tard i tenim gana, així que ens acomiadem d’un carrer ple d’història i tornem cap el diari.

Publicat per: Maria Papadopoulos

El blog entra a l'escola

La Montserrat Pinyol té un blog personal, que fàcilment s'atribueix a l'escola que dirigeix. Però ella deixa clar que no és el blog de l'escola del Carme, sinó que és el seu blog. Tot i així, la temàtica i les imatges que omplen els continguts del dietari electrònic són majoritàriament referents al centre educatiu.

El rodatge ha estat lleuger i especial. Els nens i nenes i les mestres estan acostumats a funcionar tots a la vegada, sense dilacions. Cal dir, que perquè els menors surtin davant les càmeres es necessita una autorització dels seus pares, cosa que fa poc freqüent un rodatge en una escola de primària, i per això ho hem disfrutat especialment. És per aquest motiu, que la Montserrat ja compta amb aquests permisos per poder posar les fotos dels menors al seu blog.


www.diaridebarcelona.cat

És molt divertit veure els petits i petites tocar el xil·lòfon i contemplar com fan cas de les ordres que els dóna la mestra. I de ben segur que encara és ho és més per a les mares i pares, molts uns fidels seguidors del blog.

Publicat per Núria Llabina