Aprofitant que Ramón Salaverría (e-periodistas) és a Barcelona per assistir a les jornades del CICR Blanquerna, pactem fer-li una entrevista. Ve amb el temps mesurat des de Pamplona, però la Diagonal li juga una mala passada i ens el reté una estoneta. Un cop més en Josep Maria Brugués i en Francesc Canosa ens faciliten un petit seminari on poder fer la nostra feina.
www.diaridebarcelona.cat
Conjuntament amb Samuel Negredo, el doctor Salaverría ha elaborat un complet estudi sobre els processos de convergència de redaccions: The Daily Telegraph, The New York Times ... i així fins a vuit empreses periodístiques que han decidit reorganitzar els seus mitjans i per extensió les tasques dels seus professionals. Tota aquesta experiència l’han abocat al llibre Periodismo Integrado, un manual de periodisme que alterna l’estudi de casos pràctics amb l’anàlisi de tots els conceptes que intervenen en aquest no sempre fàcil procés de convergència mediàtica. Me’l vaig llegir la setmana passada i crec que hauria de ser un llibre de capçalera per a tota la professió a l’hora d’estudiar un fenomen estructural com és el de la convergència.
Ens diu que els models d’èxit acostumen a ser aquells on el periodista és especialista en el seu tema concret i sap transmetre la informació a través de tots els llenguatges possibles. És la polivalència mediàtica.
Per aquells que us apassiona aquest tema, us deixo l’entrevista completa amb el professor Salaverría. La gran Sílvia Cobo –alumna de Salaverría- ha fet una excel·lent crònica a Lola como mola. Gràcies a tots dos!
www.diaridebarcelona.cat
Publicat per: Rafael Luján
divendres, 29 de maig del 2009
dimarts, 26 de maig del 2009
Anècdotes veïnals a la plaça del Mercadal
És dijous al matí i un sol espatarrant ens acompanya al rodatge. Bé per una banda, ho prefereixo abans que plogui, però la veritat és que vam passar una calor tremenda! Baixem a l’estació de metro de Sant Andreu i pugem caminant fins el nostre destí: la plaça del Mercadal.
www.diaridebarcelona.cat
Xerrant amb veïns i botiguers se’ns planteja un debat molt sentit en el sector dels mercats: els horaris. Alguns andreuencs s’arrisquen a pronosticar un futur negre per al mercat. I és que actualment l’horari d’obertura de dilluns a dijous és de 7 a 14h i només els divendres resta obert fins a les 20h. La situació horària complica la compra a gent que treballa i, en els últims anys, afegit a la crisi, han notat un lleuger descens de clients. Serà qüestió de canviar d’estratègies. Què en penseu? Els mercats haurien de canviar horaris?
Deixant el futur de banda, torno a viatjar al passat per explicar-vos la darrera anècdota d’aquest indret. Ens situem al 20 d’abril de 1997, data en la qual el barri es disposava a celebrar el centenari de l’annexió de Sant Andreu a la ciutat de Barcelona. Per a aquesta celebració, es va crear una comissió especial i es van programar tota una sèrie d’activitats per recrear el Sant Andreu de 100 anys enrere. La gent havia llogat vestits de l’època, carruatges i cavalls, es pretenien recrear també els oficis antics i durant els dies previs a la celebració, un pregoner anava pels carrers i places anunciant la festa. Malgrat tot l’esforç, el dia de la commemoració va ploure a bots i barrals. Però gràcies als porxos de la plaça del Mercadal, els andreuencs i andreuenques van poder celebrar aquesta festa.
Publicat per: Patrícia Álvarez.
www.diaridebarcelona.cat
Xerrant amb veïns i botiguers se’ns planteja un debat molt sentit en el sector dels mercats: els horaris. Alguns andreuencs s’arrisquen a pronosticar un futur negre per al mercat. I és que actualment l’horari d’obertura de dilluns a dijous és de 7 a 14h i només els divendres resta obert fins a les 20h. La situació horària complica la compra a gent que treballa i, en els últims anys, afegit a la crisi, han notat un lleuger descens de clients. Serà qüestió de canviar d’estratègies. Què en penseu? Els mercats haurien de canviar horaris?
Deixant el futur de banda, torno a viatjar al passat per explicar-vos la darrera anècdota d’aquest indret. Ens situem al 20 d’abril de 1997, data en la qual el barri es disposava a celebrar el centenari de l’annexió de Sant Andreu a la ciutat de Barcelona. Per a aquesta celebració, es va crear una comissió especial i es van programar tota una sèrie d’activitats per recrear el Sant Andreu de 100 anys enrere. La gent havia llogat vestits de l’època, carruatges i cavalls, es pretenien recrear també els oficis antics i durant els dies previs a la celebració, un pregoner anava pels carrers i places anunciant la festa. Malgrat tot l’esforç, el dia de la commemoració va ploure a bots i barrals. Però gràcies als porxos de la plaça del Mercadal, els andreuencs i andreuenques van poder celebrar aquesta festa.
Publicat per: Patrícia Álvarez.
dilluns, 25 de maig del 2009
“Els millors dies estan per venir”
En Daniel Aguilar és un jove professor universitari que exerceix com a barceloní. Nascut i criat al Poblenou, es va instal·lar en un pis de l'Eixample en tornar de viure alguns anys a l'estranger. Però hi està de lloguer i diu que, quan es decideixi a comprar, el seu destí més probable serà el Poblenou. Vol tornar als orígens, que per a ell són importants. És per això que ens trobem en un lloc tan emblemàtic del Poblenou com és el Casino l'Aliança.
www.diaridebarcelona.cat
L'autor d'Els millors dies és crític amb les transformacions que viu la ciutat, però no necessàriament contrari. Diu que li agradaria influir sobre el futur de la ciutat on viu, que si els blogs no existissin enviaria cartes als diaris o faria per escriure'n llibres. Però no s'ha llançat mai a participar en el moviment veïnal o la política local. És, doncs, un bon exemple de les veus ciutadanes que afloren gràcies als blogs.
A partir de la seva experiència, ens deixa una reflexió personal ben interessant: en parlar d'urbanisme, dels barris o d'allò que veiem pel carrer, tenim una tendència natural a rondinar. És normal que només alcem la veu per queixar-nos d'allò que no ens agrada, però el resultat final no és sempre una anàlisi justa ni equilibrada. És paraula de blogger. Què en pensaran les associacions de veïns?
Publicat per Albert Muñoz
www.diaridebarcelona.cat
L'autor d'Els millors dies és crític amb les transformacions que viu la ciutat, però no necessàriament contrari. Diu que li agradaria influir sobre el futur de la ciutat on viu, que si els blogs no existissin enviaria cartes als diaris o faria per escriure'n llibres. Però no s'ha llançat mai a participar en el moviment veïnal o la política local. És, doncs, un bon exemple de les veus ciutadanes que afloren gràcies als blogs.
A partir de la seva experiència, ens deixa una reflexió personal ben interessant: en parlar d'urbanisme, dels barris o d'allò que veiem pel carrer, tenim una tendència natural a rondinar. És normal que només alcem la veu per queixar-nos d'allò que no ens agrada, però el resultat final no és sempre una anàlisi justa ni equilibrada. És paraula de blogger. Què en pensaran les associacions de veïns?
Publicat per Albert Muñoz
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
