Un dia més ens convertim en visionaris tecnològics per esbrinar si realment existeix l’excursionisme 2.0. Amb en Francesc Roma contacto a través de l’Enric Faura, l’expert que la setmana passada ens va parlar sobre e-books. M’agrada que es formi una cadena entre entrevistats, s’apropa a la teoria dels sis graus... Doncs, bé, filosofades a banda, aquesta és la realitat que hem analitzat.
www.diaridebarcelona.cat
El futur de l'excursionisme a la xarxa i la incidència dels canvis que s’estan vivint en aquest món és un debat obert. Hi ha grans certeses, noves relacions i avantatges provats però crec que tampoc es pot afirmar amb seguretat que la xarxa representi un canvi profund en tots els sentits. Els excursionistes hauran de continuar sortint a la muntanya on realment troben aventures que internet, de moment, no els pot oferir. Algun dia podrem codificar les nostres partícules i viatjar d’excursió per la xarxa telefònica?
Sincerament, no ho crec.
Publicat per: Patrícia Álvarez.
divendres, 20 de març del 2009
dijous, 19 de març del 2009
Fundació Arrels: la família dels sense sostre
Allò de preocupar-nos pels que tenim més a prop i més ho necessiten, els voluntaris d’Arrels ho compleixen a la perfecció. S’acosten a les persones sense sostre que es troben en una situació més crítica i, a més, saben com fer-ho. Si no tenien experiència en el treball social, la guanyen col·laborant amb Arrels. De fet, el matí amb l’Enrique i la Pilar va ser tota una experiència també per a nosaltres. “No som salvadors de ningú” o “si avui no ens volen, ja hi tornarem” són algunes de les lliçons que ensenyen.
www.diaridebarcelona.cat
Després de conèixer el Centre Obert que és la seu de la Fundació Arrels, vam voltar pels barris que aquesta parella recorre cada matí de dimarts per parlar amb els “seus” sense sostre. Evidentment, no va ser fàcil trobar-ne un que es deixés gravar, però finalment l’Esteban va confiar en nosaltres, tot demanant-nos que no hi aparegués el rostre. Viu al carrer perquè no té diners però vol sentir-se lliure. Amb l’ajuda de les ànimes caritatives del barri, d’aquell banc ha fet casa seva. Però també hi ha veïns que denuncien que allà no es pot viure.
Entrevista completa amb Enrique Richard
www.diaridebarcelona.cat
Entrevista completa amb Puri González
www.diaridebarcelona.cat
Ningú pot considerar-se del tot aliè a aquesta realitat, però crec que Arrels és la gent que s’hi acosta més de cara. “Sou tota la família que tinc”, li han dit algun cop a l’Enrique. Els voluntaris i els professionals d’Arrels fan costat als sense sostre no només al carrer i al centre obert, sinó també en hospitals o residències, a la llar Pere Barnés que van obrir el 2007, als pisos tutel·lats o al taller ocupacional.
I tot això ho van explicant en blogs com el del Miquel i l’Anna o el del mateix Enrique. També hi ha persones sense sostre i amb blog, com el Miquel Fuster.
Publicat per Albert Muñoz
www.diaridebarcelona.cat
Després de conèixer el Centre Obert que és la seu de la Fundació Arrels, vam voltar pels barris que aquesta parella recorre cada matí de dimarts per parlar amb els “seus” sense sostre. Evidentment, no va ser fàcil trobar-ne un que es deixés gravar, però finalment l’Esteban va confiar en nosaltres, tot demanant-nos que no hi aparegués el rostre. Viu al carrer perquè no té diners però vol sentir-se lliure. Amb l’ajuda de les ànimes caritatives del barri, d’aquell banc ha fet casa seva. Però també hi ha veïns que denuncien que allà no es pot viure.
Entrevista completa amb Enrique Richard
www.diaridebarcelona.cat
Entrevista completa amb Puri González
www.diaridebarcelona.cat
Ningú pot considerar-se del tot aliè a aquesta realitat, però crec que Arrels és la gent que s’hi acosta més de cara. “Sou tota la família que tinc”, li han dit algun cop a l’Enrique. Els voluntaris i els professionals d’Arrels fan costat als sense sostre no només al carrer i al centre obert, sinó també en hospitals o residències, a la llar Pere Barnés que van obrir el 2007, als pisos tutel·lats o al taller ocupacional.
I tot això ho van explicant en blogs com el del Miquel i l’Anna o el del mateix Enrique. També hi ha persones sense sostre i amb blog, com el Miquel Fuster.
Publicat per Albert Muñoz
dimecres, 18 de març del 2009
El nadons també fan ioga
Arribem a l'entrada número cent del nostre blog, i coincideix amb l'última notícia que publico de tendències. Aquesta setmana hem anat a un centre on fan ioga per a mares i nadons i per a embarassades.
Mai havia assistit a cap classe de ioga, de manera que no puc parlar-te de la diferència de fer ioga embarassada o amb nadó, que en l'estat habitual. Però és veritat que captiva veure com les dones embarassades es troben en un estat de relax i concentració, i com les dones amb nadons interactuen amb els seus fills. És tendre i commovedor.
Aquest dilluns la classe de ioga per a nadons estava més plena del normal. Sorprèn veure com la majoria dels petits i petites no plora i gaudeix dels moments de contacte amb la mare.
Em quedo amb la impressió que les classes d'aquest ioga són un espai per jugar i interactuar amb el nadó amb música de ioga de fons, però evidentment els nens poc ioga poden fer. Això sí, es familiaritzen amb els 'mantra', oracions tibetanes, que sonen a les classes.
www.diaridebarcelona.cat
Quan marxem, la directora del centre, que ha participat a la classe ens confessa que veure l'escena de mares i nounats units encara l'emociona. A nosaltres també ens ha emocionat, és cert.
Ah! I no puc deixar d'agrair-li a la Tere Puig que hagi pujat des del Pendès fins a Barcelona per a poder-li fer l'entrevista!
Publicat per Núria Llabina
Mai havia assistit a cap classe de ioga, de manera que no puc parlar-te de la diferència de fer ioga embarassada o amb nadó, que en l'estat habitual. Però és veritat que captiva veure com les dones embarassades es troben en un estat de relax i concentració, i com les dones amb nadons interactuen amb els seus fills. És tendre i commovedor.
Aquest dilluns la classe de ioga per a nadons estava més plena del normal. Sorprèn veure com la majoria dels petits i petites no plora i gaudeix dels moments de contacte amb la mare.
Em quedo amb la impressió que les classes d'aquest ioga són un espai per jugar i interactuar amb el nadó amb música de ioga de fons, però evidentment els nens poc ioga poden fer. Això sí, es familiaritzen amb els 'mantra', oracions tibetanes, que sonen a les classes.
www.diaridebarcelona.cat
Quan marxem, la directora del centre, que ha participat a la classe ens confessa que veure l'escena de mares i nounats units encara l'emociona. A nosaltres també ens ha emocionat, és cert.
Ah! I no puc deixar d'agrair-li a la Tere Puig que hagi pujat des del Pendès fins a Barcelona per a poder-li fer l'entrevista!
Publicat per Núria Llabina
dimarts, 17 de març del 2009
El carrer d'Aiguafreda: memòria de les bugaderes
Deixem la moto al carrer de Dante i resseguim a peu un petit laberint de carrerons que ens porta al carrer d’Aiguafreda: és un passatge encantador, de casetes baixes a una banda i de safareigs i horts de l’altra, que s’estén fins el carrer de Llobregós. El primer que ens ve al cap és que sembla un miracle que Barcelona hagi pogut conservar fins avui un patrimoni semblant.
De la mà de la historiadora Carlota Giménez coneixem més detalls de la història d’Horta, íntimament lligada al curs de l’aigua; una vil•la que va veure florir la indústria de les bugaderes que baixaven a Barcelona a treballar al crit de “qui té roba per rentar?”. Precisament aquest és el títol de l’exposició i el llibre que dignifica amb encert la memòria del sacrificat ofici de rentar a mà.
www.diaridebarcelona.cat
El sector comprès entre els carrers de Dante i Llobregós està afectat pel PGM del Carmel i entorns. La possibilitat de reallotjaments, expropiacions i massificació de la zona exaspera els veïns amb els què parlem. L’Associació per a la Defensa del Patrimoni Dante-Llobregós és el motor de la reivindicació. El seu bloc http://defensemhorta.blogspot.com
Crec que la ciutat hauria d’estimar i valorar en justa mesura tot aquest patrimoni que veïns com la Maria Rovira o la Rosa Ferrés han tingut la sensibilitat de preservar.
Publicat per: Rafael Luján
De la mà de la historiadora Carlota Giménez coneixem més detalls de la història d’Horta, íntimament lligada al curs de l’aigua; una vil•la que va veure florir la indústria de les bugaderes que baixaven a Barcelona a treballar al crit de “qui té roba per rentar?”. Precisament aquest és el títol de l’exposició i el llibre que dignifica amb encert la memòria del sacrificat ofici de rentar a mà.
www.diaridebarcelona.cat
El sector comprès entre els carrers de Dante i Llobregós està afectat pel PGM del Carmel i entorns. La possibilitat de reallotjaments, expropiacions i massificació de la zona exaspera els veïns amb els què parlem. L’Associació per a la Defensa del Patrimoni Dante-Llobregós és el motor de la reivindicació. El seu bloc http://defensemhorta.blogspot.com
Crec que la ciutat hauria d’estimar i valorar en justa mesura tot aquest patrimoni que veïns com la Maria Rovira o la Rosa Ferrés han tingut la sensibilitat de preservar.
Publicat per: Rafael Luján
dilluns, 16 de març del 2009
Sense fulls però amb molt de codi
El Saül Gordillo [Facebook] [Twitter] diu que va començar el seu “Blog sense fulls” com un divertiment. Els primers mesos va publicar algun escrit però podríem dir que s’hi va posar en serio a partir del febrer del 2005. Aleshores el tema que ocupava les primeres planes dels diaris i també del seu blog era l’esvoranc del Carmel, adobat amb alguns episodis pintorescs de la política catalana. Després, a l’estiu del 2005, el tema estrella eren les anades i vingudes a Madrid pel tema de l’Estatut. Aquí és on en Saül va fer fortuna.
www.diaridebarcelona.cat
Quasi cinc anys escrivint un blog donen per centenars d’articles, visites, comentaris i per moltes reflexions al voltant dels problemes, les angoixes i els debats interns que un blogger té abans de clickar publicar. Una xerrada interessant que es va estendre bastant més enllà del que surt al reportatge. Aquí us deixo una versió ampliada.
www.diaridebarcelona.cat
Publicat per: Maria Font
www.diaridebarcelona.cat
Quasi cinc anys escrivint un blog donen per centenars d’articles, visites, comentaris i per moltes reflexions al voltant dels problemes, les angoixes i els debats interns que un blogger té abans de clickar publicar. Una xerrada interessant que es va estendre bastant més enllà del que surt al reportatge. Aquí us deixo una versió ampliada.
www.diaridebarcelona.cat
Publicat per: Maria Font
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
