“Una marca és el que la gent pensa de tu”

És spoonch l’entrevista? Què és spoonch? Són spoonch les galetes
Obamitas? Un moment, potser que comenci pel principi no?. Quedo amb en Joan Jiménez [Twitter] a la plaça de la Virreina. Les terrasses estan plenes i jo em pregunto, de nou, com s’ho munta la gent per poder estar a les 12 del matí prenent una cervesa mentre es torra al sol. Tornem a l'entrevista, en Joan és assessor de branding i comunicació 2.0 i volem parlar amb ell sobre el paper de les marques en aquest nou entorn.


www.diaridebarcelona.cat

Ara sí que us ho puc preguntar: creieu que és spoonch l'entrevista? Tot i que, aquesta no és la unica pregunta a fer-se. En Joan diu que el branding ha de començar per plantejar-nos qui som. Primer cal mirar cap a dins i a partir d'aquí començar a construir. Aquesta màxima, que serveix tant per les marques com per les persones, és una de les idees que dóna al llibre que acaba de publicar 'Cómo cocinar tu marca', que es pot descarregar gratuïtament.

Publicat per: Maria Font

Em canvies el teu punt de llibre?

www.diaridebarcelona.cat

El món del col·leccionisme és un univers sense fi. Hi ha tota mena d’articles que es converteixen en l’objectiu de col·leccionistes. És el cas de l’Arnaldo Biete, un dels protagonistes d’aquest reportatge que, a banda de punts de llibre, posseeix altres col·leccions.

Ho comprovo visitant la seva torre al carrer de la Verema, al barri de la Font d’en Fargues, on duc a terme el rodatge. Seré sincera: Al·lucino. Em reben parets folrades amb clauers, calçadors, imans classificats per temàtiques, telèfons mòbils en vitrines i carpetes plenes de números de loteria, bolígrafs, pintes de cabell i claus magnètiques d’hotels. Tot, ordenat i catalogat. Impressionant. Sóc incapaç de recordar totes les col·leccions que vaig contemplar...

Supero el meu interès bocabadat per aquest museu de col·leccionista per tal de centrar la meva atenció en els punts de llibre. Passo la tarda amb els membres de l’associació, entre punts de seda i de metall, entre bruixes i animals, punts de lectura que formen puzzles i altres que contenen errades ortogràfiques que posteriorment s’han corregit. Me n’adono que a banda de punts de llibre també posseeixen una bona col·lecció d’amics. El valor afegit de compartir una mateixa afició.

M’acomiado amb el blog de la Montse i el Domènec, una parella que es va conèixer a través dels punts de llibre. Han unit les seves col·leccions i ara tenen vora els 160.000 exemplars! Per cert, recorda que si algun dia llegint al metro observes que una persona es mira i remira el teu llibre, potser no l’ha captivat la novel·la sinó el punt de lectura...

Publicat per: Patrícia Álvarez.

El te està de moda?

Jo no ho diria ben bé així, perquè les modes passen i, en canvi, el gust pel te creix de forma sostinguda durant els darrers anys a casa nostra. Però és cert que cada cop hi ha més gent a qui li agraden els tes. No estic tan segur que prenguin te en lloc de cafè, però apropar-me al món del te m’ha fet pensar que el "fenomen Nespresso" és l’aplicació al cafè d’aquesta sensibilitat de "gourmet" que sempre han tingut els amants del te.


www.diaridebarcelona.cat

Sigui pels avantatges per a la salut o per l’atracció envers les cultures orientals, el te suscita cada cop més interès. Però sembla que el consum no creix a partir dels supermercats i grans cadenes de distribució, sinó més aviat mitjançant botigues especialitzades que, a més de vendre el producte, t’introdueixen en la cultura del te. I dins d’aquestes, n’hem detectat almenys de dos tipus, ni que sigui per l’estètica que projecten cap al carrer: les que evoquen el passat colonial que va dur el te a Europa, com Sans & Sans o la cadena Tea Shop; i les que entenen el te com a base de la cultura oriental i, més concretament, xinesa. Nosaltres hem parlat amb la directora de l’Espacio del Té de la ronda de Sant Pau, però els companys de Barcelona tv van fer-ho l’any passat amb la parella de xinesa i català que ha muntat Tetere, una altra botiga d’allò més interessant a la vora de la plaça de la Vila de Gràcia.


www.diaridebarcelona.cat

En fi, si t’agrada el te o vols descobrir-lo, ja tens uns quants llocs per visitar, tant a internet com als carrers de Barcelona. La Maria i jo no vam sortir pas del centre de la Kok Wong amb les mans buides, així que a hores d’ara ja ho estem assaborint...

Publicat per Albert Muñoz

Els flassaders del segle XXI

www.diaridebarcelona.cat

Quan el Born va començar a estar de moda, i s'hi van instal·lar noves botigues de disseny, el carrer de Flassaders va ser un dels primers que es va omplir d'aquest tipus de comerç per a clients d'alt nivell adquisitiu.

Enmig de tot aquest canvi, quedaven els veïns de tota la vida. Els seus fills han marxat tots del barri, i els nouvinguts són gent de fora de la zona, ja que el carrer de Flassaders i els seus voltants són considerats com un poble per la gent que hi viu. Els negocis que hi havia, molts de més de 50 anys d'antiguitat, han anat tancant pels alts lloguers que en demanaven.

Durant el rodatge no és difícil distingir el punt neuràlgic de la zona: la bodega i la seva terrassa. La majoria dels clients es coneixen i el propietari, el Jaume Duran, ens acull amablement. Fins i tot el bar té un equip de futbol ple de copes. Allà fent un cafè amb llet, hi ha l'herbolari del carrer, que ens explica que la bodega era el casino del 'poble', dels veïns. I que allà s'hi reunien els treballadors de la CNT de les bòbiles a principis de segle. (La zona de la Ribera era un centre important del sector tèxtil).

De tot això també ens emportem la visita de la Maria Eugènia Ripoll, l'autora de la tesi sobre la Seca o la Casa de la Moneda de Barcelona, publicada per l'IEC. La Maria Eugènia coneix bé el carrer, ja que porta una dècada investigant la institució de la Seca, i ens explica la importància del carrer a l'edat mitjana, i com a curiositat, el rebombori que ocasionava la fàbrica de la moneda.

Publicat per Núria Llabina

Memòria de Sants: parlem amb Agus Giralt

Els blogs han revolucionat la difusió de la història local dels barris de Barcelona. És una excel·lent manera de posar en contacte persones que puguin aportar informació sobre temes determinats. “És que t'he trobat al Google...”

És el que li ha passat a l’Agus Giralt, la persona que hi ha darrera de Memòria de Sants. Aquest jove historiador de professió, fa col·laboracions amb la revista local La Burxa i ha decidit fa poc fer el salt al cap al blog propi. Això li ha reportat conèixer nous testimonis que enriqueixen els seus escrits sobre l’exvila de Sants.


www.diaridebarcelona.cat


Mentre passegem per la plaça de Bonet i Muixí, al cor de Sants, reflexionem sobre l’entramat de bloggers barcelonins: L’Agus coneix en Joan Pujades, d’Històries Santsenques i en Dani Cortijo d’Altres Barcelones (per cert, si us agrada la història dels carrers de Barcelona no us perdeu el darrer descobriment de’n Dani amb la pintada sobre Miquel Pedrola). Des del Diari de Barcelona, mica en mica anem posant cares i veu a tota aquesta rica xarxa de blocs que ens permeten saber més coses sobre la nostra ciutat.

Publicat per: Rafael Luján