Des del 2006, el Diari de Barcelona i Barcelona tv tenim la seu al districte 22@. Així que els treballadors d’aquesta casa veiem dia a dia com es transforma aquest territori abans industrial, cada cop més tecnològic i mentrestant, de vegades, una mica inhòspit. Les obres de millora dels carrers han causat molèsties. I la reurbanització dels terrenys, amb les consegüents expropiacions, enderrocs o rehabilitacions, han deixat perjudicats i beneficiats pel negoci immobiliari. Quan es genera riquesa, tothom intenta apropiar-se’n!
Però crec que ara comença la part més interessant d’aquesta operació a llarg termini que és el 22@. Els que s’ho van inventar ja ho deien l’any 2001, que “fins d’aquí a 10 anys”.... L’actual conseller delegat de la societat 22@bcn dóna xifres importants ja assolides (un miler d’empreses o 30.000 llocs de treball), però mostra que les possibilitats del projecte van molt més enllà.
www.diaridebarcelona.cat
El mecanisme per generar riquesa, ara que els edificis i els carrers ja comencen a estar fets, són els clústers urbans. He intentat que en Josep Miquel Piqué en parlés de forma planera, perquè crec que això no només interessa als economistes sinó a tothom que s’ha de guanyar la vida en la nova economia del coneixement. Espero que les seves explicacions deixin clar què és un clúster i com són els clústers urbans de Barcelona. El mot està admès per Termcat però encara no ha entrat al DIEC, així que sentireu dir tant ‘clúster’ com ‘claster’ (en anglès).
divendres, 13 de febrer del 2009
dijous, 12 de febrer del 2009
El caliu dels bombers
Els bombers... figures heroiques i eròtiques allà on les hi hagi. Però per aconseguir unanimitat entre els lectors, diguem que és un ofici heroic. És el que tothom pensa dels bombers, ja que apaguen focs i, si cal, salven les vides que es troben entre les flames. Però l’Albert Marcús, el president de l’Associació del Cau del Jubilat ho nega profundament. Vaja..! Després de dècades servint al cos de Bombers de la ciutat es treu mèrits assegurant que prenen moltes precaucions abans d’entrar a un foc, i que no fan mai cap bogeria.
El que més m’ha sobtat d’aquest rodatge: el sentit de col·lectivitat que tenen els bombers. Passen moltes hores junts en les interminables guàrdies: esmorzen, dinen, sopen, dormen... comparteixen dies sencers, i quan arriba el moment de jubilar-se significa que acaben amb uns quaranta anys de convivència.
Per no trencar aquest fort vincle van decidir associar-se i el 1996 van crear l’associació per als bombers retirats: El Cau del Jubilat. Ens van mostrar la seva seu, dins de l’edifici dels bombers de la ciutat. Es coneixen les mítiques instal·lacions del carrer de Provença, enfront de l’Hospital Clínic, com el palmell de la seva mà, i les han vist canviar al llarg dels anys.
Però ara, l’hospital s’ampliarà i la central de bombers es traslladarà a un altre punt de la ciutat encara per concretar. Tot i així, l’Albert ens diu que es remoreja que aniran a parar a la Sagrera, on es construeix la futura estació de l’AVE.
www.diaridebarcelona.cat
Diuen que quan celebren les juntes no s’hi pot estar dels crits que fan entre tots, i la veritat és que en una sala amb una desena de bombers jubilats fan força rebombori. Parlen, recorden, debaten i es van animant en la conversa. I al fons de tot aquest caliu hi reposen vitrines plenes de peces de col·lecció procedents de cossos de bombers de tot el món. Val la pena la visita, és el que ells han anomenat el Museu Exposició.
Entrada feta per Núria Llabina
El que més m’ha sobtat d’aquest rodatge: el sentit de col·lectivitat que tenen els bombers. Passen moltes hores junts en les interminables guàrdies: esmorzen, dinen, sopen, dormen... comparteixen dies sencers, i quan arriba el moment de jubilar-se significa que acaben amb uns quaranta anys de convivència.
Per no trencar aquest fort vincle van decidir associar-se i el 1996 van crear l’associació per als bombers retirats: El Cau del Jubilat. Ens van mostrar la seva seu, dins de l’edifici dels bombers de la ciutat. Es coneixen les mítiques instal·lacions del carrer de Provença, enfront de l’Hospital Clínic, com el palmell de la seva mà, i les han vist canviar al llarg dels anys.
Però ara, l’hospital s’ampliarà i la central de bombers es traslladarà a un altre punt de la ciutat encara per concretar. Tot i així, l’Albert ens diu que es remoreja que aniran a parar a la Sagrera, on es construeix la futura estació de l’AVE.
www.diaridebarcelona.cat
Diuen que quan celebren les juntes no s’hi pot estar dels crits que fan entre tots, i la veritat és que en una sala amb una desena de bombers jubilats fan força rebombori. Parlen, recorden, debaten i es van animant en la conversa. I al fons de tot aquest caliu hi reposen vitrines plenes de peces de col·lecció procedents de cossos de bombers de tot el món. Val la pena la visita, és el que ells han anomenat el Museu Exposició.
Entrada feta per Núria Llabina
dimecres, 11 de febrer del 2009
Francesos a Barcelona
Hi ha quatre noms a Barcelona que sempre m’han cridat l’atenció: Urquinaona, el General Mitre, l’Alcalde de Móstoles i Lesseps. Deixo els tres primers i em centro en el darrer: Ferdinand de Lesseps, que dels quatre, sembla tenir la història més interessant. Fou cònsol francès a Barcelona durant sis anys (1842 - 1848) i des del seu càrrec organitzà l’ajuda als damnificats dels bombardeigs d’Espartero des de Montjuïc. És per això que Barcelona li dedicà una de les principals places de la ciutat. Desconec si a París té semblant honor, però sospito que el personatge ens és més familiar aquí que allà. (Ni que sigui per les obres o la parada de metro)
Darrera l’allargada ombra de Lesseps, m’interessa aprofundir en la relació dels francesos amb Barcelona. El Consolat General de França a Barcelona en té registrats més de 30.000 que resideixen a la nostra ciutat, tot i que aquesta xifra es pot quedar curta. A banda del consolat, un dels centres d’activitat a Barcelona és l’Institut Francès, al carrer de Moià. Allà hi trobo en Damien Gatumel, el nou cap d’estudis.
www.diaridebarcelona.cat
Aquest professor de Nimes, fa quatre mesos que és a Barcelona. Ha voltat per instituts francesos de l’Argentina, Xile i Cuba, i ara el veig satisfet del seu nou destí; diu que Barcelona té molt en comú amb les ciutats del sud de França. I està feliç de tenir casa seva a només quatre hores de cotxe.
Em diu que els catalans som pragmàtics a l’hora d’estudiar francès, l’estudiem per necessitat professional i per ampliar currículum. En Damien vol aprendre català (“és una tonteria no aprendre l’idioma propi del lloc on un s’està”, em diu) perquè té la intenció de quedar-se una temporada a la ciutat. Representa el millor d’Europa: la mobilitat i la voluntat d’integrar-se al país d’acollida.
Publicat per: Rafael Luján
Darrera l’allargada ombra de Lesseps, m’interessa aprofundir en la relació dels francesos amb Barcelona. El Consolat General de França a Barcelona en té registrats més de 30.000 que resideixen a la nostra ciutat, tot i que aquesta xifra es pot quedar curta. A banda del consolat, un dels centres d’activitat a Barcelona és l’Institut Francès, al carrer de Moià. Allà hi trobo en Damien Gatumel, el nou cap d’estudis.
www.diaridebarcelona.cat
Aquest professor de Nimes, fa quatre mesos que és a Barcelona. Ha voltat per instituts francesos de l’Argentina, Xile i Cuba, i ara el veig satisfet del seu nou destí; diu que Barcelona té molt en comú amb les ciutats del sud de França. I està feliç de tenir casa seva a només quatre hores de cotxe.
Em diu que els catalans som pragmàtics a l’hora d’estudiar francès, l’estudiem per necessitat professional i per ampliar currículum. En Damien vol aprendre català (“és una tonteria no aprendre l’idioma propi del lloc on un s’està”, em diu) perquè té la intenció de quedar-se una temporada a la ciutat. Representa el millor d’Europa: la mobilitat i la voluntat d’integrar-se al país d’acollida.
Publicat per: Rafael Luján
dimarts, 10 de febrer del 2009
Del soroll dels ganivets a la música rock
Surto del metro a la Plaça de Catalunya, baixo per la Rambla, giro al primer carrer a la dreta i ja sóc al meu destí. És dilluns a primera hora, segurament un dels moments en què el carrer dels Tallers està més tranquil. He quedat amb en Dani Cortijo, historiador i blogger, per parlar de l’origen del carrer. Em diu que té moltes coses a explicar però que haurà de resumir perquè totes no hi caben al reportatge.
www.diaridebarcelona.cat
Des dels talladors de carn, passant per les llibreries de vell o les botigues de discs. En aquest carrer s’hi han instal·lat diversos gremis però també altres institucions emblemàtiques, com la primera fàbrica de vapor d’Espanya o els tallers de La Vanguardia. Si voleu aprofundir en la història del carrer dels Tallers el Dani l’explica al seu blog Altres Barcelones.
Publicat per: Maria Font
www.diaridebarcelona.cat
Des dels talladors de carn, passant per les llibreries de vell o les botigues de discs. En aquest carrer s’hi han instal·lat diversos gremis però també altres institucions emblemàtiques, com la primera fàbrica de vapor d’Espanya o els tallers de La Vanguardia. Si voleu aprofundir en la història del carrer dels Tallers el Dani l’explica al seu blog Altres Barcelones.
Publicat per: Maria Font
dilluns, 9 de febrer del 2009
Entrevistem a Xavier Muñoz de MUNYOKI.COM
Si t’agraden les càmeres de vídeo i ets dels que enregistres qualsevol esdeveniment familiar o viatge de vacances és molt probable que trobis en el videoblogging una nova afició. Però, compte, els que ja duen uns anys d’experiència, recomanen que vigilem el temps de dedicació. La família pot arribar a odiar aquest hobby...
www.diaridebarcelona.cat
La primera vegada que vaig coincidir amb el Xavier Muñoz va ser en una trobada d'intercanvi de coneixements sobre vlogging, laVimoz de l’any 2007, l’acte que precisament ell anomena a l’inici de l’entrevista per referir-se al punt que va marcar un abans i un després en la seva experiència com a vblogger.
Aquell dia vaig conèixer altres videobloggers, com Héctor Milla, Joan Planas o Alejandro Ángel d'Armadillo TV, i d’en Xavi recordo que ens va assegurar que el seu videoblog era personal, hi penjava els vídeos familiars per divertir-se però que no es veia com un expert en la matèria. Passat el temps i en fer-me càrrec de la secció B DE BLOG vaig pensar en ell. Em vaig preguntar com hauria evolucionat aquell videoblog i...
Quin canvi! Aquest videoblogger autodidacta que aprèn i absorbeix conceptes d’allà on pot havia perfeccionat totes les seves eines! Per això vaig decidir entrevistar-lo i conèixer a fons el seu món darrere i davant les càmeres. Ara fa els rodatges amb la quarta càmera que té a les seves mans. La primera se la va comprar amb el seu primer sou. Això sí que és una afició!
Publicat per: Patrícia Álvarez
www.diaridebarcelona.cat
La primera vegada que vaig coincidir amb el Xavier Muñoz va ser en una trobada d'intercanvi de coneixements sobre vlogging, laVimoz de l’any 2007, l’acte que precisament ell anomena a l’inici de l’entrevista per referir-se al punt que va marcar un abans i un després en la seva experiència com a vblogger.
Aquell dia vaig conèixer altres videobloggers, com Héctor Milla, Joan Planas o Alejandro Ángel d'Armadillo TV, i d’en Xavi recordo que ens va assegurar que el seu videoblog era personal, hi penjava els vídeos familiars per divertir-se però que no es veia com un expert en la matèria. Passat el temps i en fer-me càrrec de la secció B DE BLOG vaig pensar en ell. Em vaig preguntar com hauria evolucionat aquell videoblog i...
Quin canvi! Aquest videoblogger autodidacta que aprèn i absorbeix conceptes d’allà on pot havia perfeccionat totes les seves eines! Per això vaig decidir entrevistar-lo i conèixer a fons el seu món darrere i davant les càmeres. Ara fa els rodatges amb la quarta càmera que té a les seves mans. La primera se la va comprar amb el seu primer sou. Això sí que és una afició!
Publicat per: Patrícia Álvarez
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
