És dissabte al matí. Em llevo i només posar els peus a terra miro per la finestra desitjant que el temps doni una treva a la ciutat. El motiu no és cap altre que un rodatge. I si normalment la meteorologia és un factor de risc a l’hora de sortir a gravar, avui encara ho és més. He quedat amb els socis d’Aster a Cosmocaixa on organitzen una plantada de telescopis amb motiu de l’Any Internacional de l’Astronomia. Si plou o senzillament hi ha núvols, l’observació és impossible i l’activitat s’esguerra amb el meu rodatge al darrere...
Després de tota la setmana perseguint el nostre meteoròleg Marcos Amores per saber la previsió per dissabte, per fi arriba el dia. Sortosament, els planetes, les estrelles i l’univers en conjunt s’alien per poder conèixer en acció aquesta agrupació d’experts i aficionats a l’astronomia.
www.diaridebarcelona.cat
De l'experiència de conèixer Aster, l'única associació de Barcelona dedicada al món de l'astronomia, n'extrec una conclusió clara. Les associacions són útils per molts motius però aquesta, en concret, ho és per a l’aprenentatge. Acabes de comprar un telescopi i no saps com funciona? Voldries fotografiar el cel que veus cada matí des de la teva terrassa però no saps quina és la càmera adequada? Aster i els seus socis t’ajuden.
Publicat per : Patrícia Álvarez
dijous, 16 d’abril del 2009
dimecres, 15 d’abril del 2009
El Diari d'Isis
Ens trobem amb l’Anna Vilaginés a les portes del Centre Cívic Can Déu, a la plaça de la Concòrdia de Les Corts. A aquella hora plou a bots i barrals, així que decidim fer l’entrevista a una sala del Centre Cívic amb una bonica finestra que dóna a la plaça.
Casualitat o no, l’Anna veu el seu blog, ‘El Diari d’Isis’ com una finestra des d’on mirar el món que l’envolta. Durant l’estoneta que anem parlant, la tarda transcorre mandrosa darrera el vidre. M’explica que buscava un nom original pel seu blog quan li va venir al cap el nom d’Isis, la deessa de la maternitat i la fertilitat a l'Egipte Antic. Era l’època que descobria la dansa del ventre i per això el seu blog porta aquest nom.
www.diaridebarcelona.cat
Acabem l’entrevista i amb l’ajuda d’un enorme paraigua del Temps del Picó podem fer quatre recursos passejant per una de les places més encantadores de la ciutat. A l’hora del muntatge, els tradicionals dubtes per triar la música: decideixo amanir l’entrevista amb una mica de Gato Pérez, un músic que m’encanta, i que crec tant proper com aquesta simpàtica solsonenca que avui s’afegeix al llistat de blogs interessants que seguim.
Publicat per: Rafael Luján
Casualitat o no, l’Anna veu el seu blog, ‘El Diari d’Isis’ com una finestra des d’on mirar el món que l’envolta. Durant l’estoneta que anem parlant, la tarda transcorre mandrosa darrera el vidre. M’explica que buscava un nom original pel seu blog quan li va venir al cap el nom d’Isis, la deessa de la maternitat i la fertilitat a l'Egipte Antic. Era l’època que descobria la dansa del ventre i per això el seu blog porta aquest nom.
www.diaridebarcelona.cat
Acabem l’entrevista i amb l’ajuda d’un enorme paraigua del Temps del Picó podem fer quatre recursos passejant per una de les places més encantadores de la ciutat. A l’hora del muntatge, els tradicionals dubtes per triar la música: decideixo amanir l’entrevista amb una mica de Gato Pérez, un músic que m’encanta, i que crec tant proper com aquesta simpàtica solsonenca que avui s’afegeix al llistat de blogs interessants que seguim.
Publicat per: Rafael Luján
Etiquetes de comentaris:
B de Blog
dimarts, 14 d’abril del 2009
La plaça de Sarrià: on es troben els que pugen i els que baixen
La plaça de Sarrià és el nostre carrer d'aquesta setmana. És un espai de confluència i la Carmen Soldevila, presidenta del Taller d'Història de Sarrià, la coneix prou bé. Quan entrem a la pastisseria Foix la saluden, ja que la coneixen de tota la vida, i a fora a la plaça es saluda amb els veïns que es creuen amb nosaltres.
Sarrià és com un poble. Ens explica que en el passat era una vila de masies, i que en annexionar-se a Barcelona el 1921, els seus habitants van continuar tenint sentiment sarrianenc. De fet, quan la Carmen anava a treballar amb els ferrocarrils, deia que "baixava a Barcelona".
Aquesta experta en el poeta J.V. Foix ens desmenteix que Sarrià en els seus orígens fos un indret de gent amb alt poder adquisitiu. Diu que a Sarrià "no sabem manifestar-nos, perquè no tenim fàbriques. La gent s'ha dedicat a l'artesania i el comerç i això ha creat una manera de ser. Més tard aquí sí que hi va arribar gent de diners."
Els avis de la Carmen vivien a Ciutat Vella, al carrer del Carme, i van marxar d'allà perquè la malaltia de la seva àvia requeria de nous aires. Així que es van instal·lar a la vila de Sarrià, i la Carmen va néixer i créixer allà, i avui en dia és una experta de la història del districte.
www.diaridebarcelona.cat
Entradeta feta per Núria Llabina
Sarrià és com un poble. Ens explica que en el passat era una vila de masies, i que en annexionar-se a Barcelona el 1921, els seus habitants van continuar tenint sentiment sarrianenc. De fet, quan la Carmen anava a treballar amb els ferrocarrils, deia que "baixava a Barcelona".
Aquesta experta en el poeta J.V. Foix ens desmenteix que Sarrià en els seus orígens fos un indret de gent amb alt poder adquisitiu. Diu que a Sarrià "no sabem manifestar-nos, perquè no tenim fàbriques. La gent s'ha dedicat a l'artesania i el comerç i això ha creat una manera de ser. Més tard aquí sí que hi va arribar gent de diners."
Els avis de la Carmen vivien a Ciutat Vella, al carrer del Carme, i van marxar d'allà perquè la malaltia de la seva àvia requeria de nous aires. Així que es van instal·lar a la vila de Sarrià, i la Carmen va néixer i créixer allà, i avui en dia és una experta de la història del districte.
www.diaridebarcelona.cat
Entradeta feta per Núria Llabina
Etiquetes de comentaris:
Passejant per...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)