Amb 14 anys, en Xavier Serra, creador i director del Grup d’Investigació en Tecnologia Musical de la UPF, ja tenia clar que el seu futur estava lligat a la investigació dels sons. Amb aquesta edat treballava al Zoo de Barcelona on va encetar el seu primer projecte de recerca analitzant el so de les cacatues i els papagais. Amb el temps aquesta afició es va completar amb una formació interdisciplinària. Aquest mig músic, mig enginyer, va realitzar estudis de Música al Conservatori de Barcelona, la carrera de Biologia a la UB, un màster en Música Informàtica a Florida i un doctorat en Tecnologia Musical a Stanford. Déu n’hi do!
www.diaridebarcelona.cat
Entre els projectes nascuts en aquest grup d’investigació que han obtingut més èxit ens hem deixat un pel camí que aprofito per explicar-vos. Es tracta del Vocaloid, un sintetitzador, fet en col·laboració amb l'empresa Yamaha, que a casa nostra no és gaire conegut però al Japó té un èxit brutal. Aquest aparell du uns dos anys al mercat i permet que l’usuari afegeixi la lletra i les notes musicals que després el Vocaloid canta. Podríem dir que compres una veu, un personatge fictici. Bé, doncs, s’ha convertit en tot un fenomen social, sobretot per la repercussió d’una de les seves veus, en Hatsune Miku. Buscant a You Tube o a la xarxa social japonesa Niko Niko Douga trobareu un munt de vídeos i composicions. Hi ha programes de televisió, s’han gravat discos... Fins i tot el fenomen s’està estudiant a les universitats!!
Publicat per: Patrícia Álvarez.
divendres, 27 de febrer del 2009
dijous, 26 de febrer del 2009
Hangar, un model de fàbrica de creadors
En caminar per les naus avui mortes i a mig enderrocar de l’antic recinte fabril de Can Ricart, sembla increïble que dins d’una d’elles bulli l’efervescència creativa de l’art contemporani. Però sí, això és Hangar. Un cop entres en aquest Centre de producció d’Arts Visuals i Multimèdia, res no et recorda l’abandó obligat i temporal que viuen les naus de l’entorn. Penses que en sortir hi trobaràs funcionant totes les indústries i tallers que, abans de tancar, donaven feina a 255 treballadors: “fou la desfeta d’un somni”, recorda el director d’Hangar. També pots fer un salt imaginari al futur per veure-ho tot ja reurbanitzat amb nous edificis d’oficines, la Casa de les Llengües, un auditori i un casal de barri. En Pedro m’informa que a la tardor començaran les obres per adequar i incorporar a Hangar una nau més i l’antiga casa del guarda de Can Ricart.
www.diaridebarcelona.cat
Mentrestant, dins d’Hangar, tota mena de tecnologia aplicada a l’art: des de l’electrònica fins als estris d’escultura, passant per les pantalles i els ordinadors. Allà, el meu equip de reporter audiovisual és un més. Treballem amb les mateixes eines, tot i que jo intento explicar el que veig i els artistes volen fer-nos veure precisament allò que no té gaire explicació. Coneixences interessants totes les que puguis fer dins d’un lloc com aquest. En un dels tallers d’artistes residents, a la planta de dalt, trobo un dels membres del col·lectiu D_forma. Després de l’entrevista amb l'Antonio, hi arriba una companya del mateix grup, que també n’hi ha de dones artistes a Hangar, encara que jo no hi trobés cap treballant en aquell precís moment.
www.diaridebarcelona.cat
I al taller del davant em trobo l’artista d’origen cubà que va retratar l’Obama amb sorra al Fòrum, Jorge Rodríguez Gerada. Un bon testimoni de la necessitat de centres de creació com Hangar.
www.diaridebarcelona.cat
Publicat per Albert Muñoz
www.diaridebarcelona.cat
Mentrestant, dins d’Hangar, tota mena de tecnologia aplicada a l’art: des de l’electrònica fins als estris d’escultura, passant per les pantalles i els ordinadors. Allà, el meu equip de reporter audiovisual és un més. Treballem amb les mateixes eines, tot i que jo intento explicar el que veig i els artistes volen fer-nos veure precisament allò que no té gaire explicació. Coneixences interessants totes les que puguis fer dins d’un lloc com aquest. En un dels tallers d’artistes residents, a la planta de dalt, trobo un dels membres del col·lectiu D_forma. Després de l’entrevista amb l'Antonio, hi arriba una companya del mateix grup, que també n’hi ha de dones artistes a Hangar, encara que jo no hi trobés cap treballant en aquell precís moment.
www.diaridebarcelona.cat
I al taller del davant em trobo l’artista d’origen cubà que va retratar l’Obama amb sorra al Fòrum, Jorge Rodríguez Gerada. Un bon testimoni de la necessitat de centres de creació com Hangar.
www.diaridebarcelona.cat
Publicat per Albert Muñoz
dimecres, 25 de febrer del 2009
Revolució a l’esport
Encetem una nova secció al Diari. L’anomenem Tendències, i a partir d’ara et posarem al dia de les novetats més últimes en diversos aspectes de la nostra societat. Després de donar unes quantes voltes als temes proposats per a la nostra Tendències, aquesta setmana les innovacions en l’exercici físic són les protagonistes.
El nom d’un nou aparell de gimnàs fa mesos que ressona entre els més aficionats a l’esport. La Power Plate és la màquina que els seus promotors deixen a l’alçada dels núvols, i de moment els gimnasos més grans i moderns ja en tenen alguna.
El centre DIR on hem anat a fer el rodatge encara requereix un entrenador personal per usar l’aparell (dilluns vinent ja no caldrà la seva supervisió). La veritat és que la màquina ha estat ocupada la major part del temps per persones de totes les edats.
www.diaridebarcelona.cat
Però la veritable revolució que aporta aquesta màquina d’origen aeronàutic és l’estalvi de temps. El ritme de vida frenètic que es porta a la nostra societat fa que cada vegada tinguem menys temps. I sense temps, t’ofereixen la possibilitat de perdre pes amb sessions que no superen la mitja hora. Ja han aparegut màquines per cuinar ràpidament, assecadores de roba, i tots el avenços que la informàtica fa que es redueixin els tràmits, com l’enviament de correu. Després de la Power Plate, què serà el següent?
Entrada feta per Núria Llabina
El nom d’un nou aparell de gimnàs fa mesos que ressona entre els més aficionats a l’esport. La Power Plate és la màquina que els seus promotors deixen a l’alçada dels núvols, i de moment els gimnasos més grans i moderns ja en tenen alguna.
El centre DIR on hem anat a fer el rodatge encara requereix un entrenador personal per usar l’aparell (dilluns vinent ja no caldrà la seva supervisió). La veritat és que la màquina ha estat ocupada la major part del temps per persones de totes les edats.
www.diaridebarcelona.cat
Però la veritable revolució que aporta aquesta màquina d’origen aeronàutic és l’estalvi de temps. El ritme de vida frenètic que es porta a la nostra societat fa que cada vegada tinguem menys temps. I sense temps, t’ofereixen la possibilitat de perdre pes amb sessions que no superen la mitja hora. Ja han aparegut màquines per cuinar ràpidament, assecadores de roba, i tots el avenços que la informàtica fa que es redueixin els tràmits, com l’enviament de correu. Després de la Power Plate, què serà el següent?
Entrada feta per Núria Llabina
dimarts, 24 de febrer del 2009
El Nen de la Rutlla: el símbol del Guinardó
Aquesta petita estàtua de bronze d’un nen jugant amb una rutlla amaga una de les històries més curioses i boniques de Barcelona. És obra de l’escultor noucentista Joaquim Ros i des de 1961 presideix l’entrada al Parc del Guinardó. M’atreviria a dir que, tot i la seva modèstia, és una de les estàtues més estimades de la ciutat; i això diu molt en favor de qui la va fer.
Contactem amb en Joan Corbera i Palau, historiador i excel•lent coneixedor de les petites històries del Guinardó; també amb la filla de l’escultor, la Berta Ros. Ens diu que el seu pare va voler fer una escultura popular que agradés. En Joan ho corrobora: el Nen de la Rutlla és un autèntic símbol del barri.
www.diaridebarcelona.cat
Poques estàtues tenen alhora el do de connectar amb la gent i la capacitat de provocar un canvi en el nomenclàtor. El canvi es va fer el 2001, tot i que les antigues plaques encara perviuen. Nomenclàtor m’assegura que en breu se substituiran les antigues que honoren al llibreter de la plaça Nova, filantrop i avi d’Antoni Tàpies, Francesc Puig i Alfonso per les del Nen de la Rutlla.
Mentre som a la plaça se’ns acosta un treballador de Parcs i Jardins a explicar-nos la seva pròpia llegenda. Ens diu que al barri ha sentit que a principis de segle passat un nen jugava a l’aro a l’entrada del parc del Guinardó i el va atropellar un carro: per això mira cap a l’Avinguda Verge de Montserrat. Ni la Berta ni en Joan havien sentit la història abans.
El 2011 el Nen de la Rutlla farà 50 anys, però no envelleix: conserva la capacitat de no perdre senzillesa i de connectar amb un barri orgullós del seu tarannà popular.
Dibuix de Cesc publicat el 2 de febrer de 1961 al Diari de Barcelona. Cortesia de la Berta Ros.
Article del Nen de la Rutlla a la web d'art públic de Barcelona
Publicat per: Rafael Luján
Contactem amb en Joan Corbera i Palau, historiador i excel•lent coneixedor de les petites històries del Guinardó; també amb la filla de l’escultor, la Berta Ros. Ens diu que el seu pare va voler fer una escultura popular que agradés. En Joan ho corrobora: el Nen de la Rutlla és un autèntic símbol del barri.
www.diaridebarcelona.cat
Poques estàtues tenen alhora el do de connectar amb la gent i la capacitat de provocar un canvi en el nomenclàtor. El canvi es va fer el 2001, tot i que les antigues plaques encara perviuen. Nomenclàtor m’assegura que en breu se substituiran les antigues que honoren al llibreter de la plaça Nova, filantrop i avi d’Antoni Tàpies, Francesc Puig i Alfonso per les del Nen de la Rutlla.
Mentre som a la plaça se’ns acosta un treballador de Parcs i Jardins a explicar-nos la seva pròpia llegenda. Ens diu que al barri ha sentit que a principis de segle passat un nen jugava a l’aro a l’entrada del parc del Guinardó i el va atropellar un carro: per això mira cap a l’Avinguda Verge de Montserrat. Ni la Berta ni en Joan havien sentit la història abans.
El 2011 el Nen de la Rutlla farà 50 anys, però no envelleix: conserva la capacitat de no perdre senzillesa i de connectar amb un barri orgullós del seu tarannà popular.
Dibuix de Cesc publicat el 2 de febrer de 1961 al Diari de Barcelona. Cortesia de la Berta Ros.Article del Nen de la Rutlla a la web d'art públic de Barcelona
Publicat per: Rafael Luján
dilluns, 23 de febrer del 2009
Literatura sobre rails, les reflexions d'un tramviaire
Inquietuds. Me n'adono que són un dels elements indispensables per posar en marxa un blog. En Jaume Garrós, gran amant de les lletres, s’ha proposat el repte d'escriure la novel·la que no troba a les llibreries. Per això va entrar a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès i va engegar el blog http://www.met.cat/ per donar sortida a la seva afició.
www.diaridebarcelona.cat
Molta gent pensa que Met prové del diminutiu de Jaume, Jaumet. I en part és cert. Però en el cas d’en Jaume aquest mot té un altre sentit. De petit aquest tramviarie ja era un enamorat dels transports públics i, per això, la seva germana l'anomenava Met, de metro. El destí estava escrit. Fa uns cinc anys que cada dia condueix el TRAM de Barcelona i aquests viatges diaris l'inspiren per escriure les entrades a la secció ‘Propera Parada’ del seu blog. Et recomano que en llegeixis unes quantes. El tractament sarcàstic que en fa és boníssim...
No s'esperava obtenir tant d'èxit amb el seu blog però el cert és que en Jaume s'ha adonat que els comentaris inicials procedents d'amics i familiars han donat pas als escrits d'usuaris desconeguts. Ens confessa que li agrada rebre suggerències i crítiques. De fet, s'ha adherit a la campanya "El blog es nodreix dels teus comentaris", que defensa que la mort d’un blog es produeix per la manca de comentaris. Doncs, portem-ho a terme: deixa’ns comentaris al blog o els redactors del Diari perdrem l’estímul per continuar escrivint!!! :)
Publicat per: Patrícia Álvarez
www.diaridebarcelona.cat
Molta gent pensa que Met prové del diminutiu de Jaume, Jaumet. I en part és cert. Però en el cas d’en Jaume aquest mot té un altre sentit. De petit aquest tramviarie ja era un enamorat dels transports públics i, per això, la seva germana l'anomenava Met, de metro. El destí estava escrit. Fa uns cinc anys que cada dia condueix el TRAM de Barcelona i aquests viatges diaris l'inspiren per escriure les entrades a la secció ‘Propera Parada’ del seu blog. Et recomano que en llegeixis unes quantes. El tractament sarcàstic que en fa és boníssim...
No s'esperava obtenir tant d'èxit amb el seu blog però el cert és que en Jaume s'ha adonat que els comentaris inicials procedents d'amics i familiars han donat pas als escrits d'usuaris desconeguts. Ens confessa que li agrada rebre suggerències i crítiques. De fet, s'ha adherit a la campanya "El blog es nodreix dels teus comentaris", que defensa que la mort d’un blog es produeix per la manca de comentaris. Doncs, portem-ho a terme: deixa’ns comentaris al blog o els redactors del Diari perdrem l’estímul per continuar escrivint!!! :)
Publicat per: Patrícia Álvarez
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
