Contactem amb en Joan Corbera i Palau, historiador i excel•lent coneixedor de les petites històries del Guinardó; també amb la filla de l’escultor, la Berta Ros. Ens diu que el seu pare va voler fer una escultura popular que agradés. En Joan ho corrobora: el Nen de la Rutlla és un autèntic símbol del barri.
www.diaridebarcelona.cat
Poques estàtues tenen alhora el do de connectar amb la gent i la capacitat de provocar un canvi en el nomenclàtor. El canvi es va fer el 2001, tot i que les antigues plaques encara perviuen. Nomenclàtor m’assegura que en breu se substituiran les antigues que honoren al llibreter de la plaça Nova, filantrop i avi d’Antoni Tàpies, Francesc Puig i Alfonso per les del Nen de la Rutlla.
Mentre som a la plaça se’ns acosta un treballador de Parcs i Jardins a explicar-nos la seva pròpia llegenda. Ens diu que al barri ha sentit que a principis de segle passat un nen jugava a l’aro a l’entrada del parc del Guinardó i el va atropellar un carro: per això mira cap a l’Avinguda Verge de Montserrat. Ni la Berta ni en Joan havien sentit la història abans.
El 2011 el Nen de la Rutlla farà 50 anys, però no envelleix: conserva la capacitat de no perdre senzillesa i de connectar amb un barri orgullós del seu tarannà popular.

Article del Nen de la Rutlla a la web d'art públic de Barcelona
Publicat per: Rafael Luján
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada