El meu primer contacte amb la informàtica escolar va ser el mític Logo, aquella tortuga que avançava 90, girava dreta 45 i mai acostumava a fer el dibuix que jo li havia encomanat. (crec que el treball de fi de curs consistia en dibuixar una rentadora) Aquesta setmana volia esbrinar com l’escola actual treballa les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). Per això vaig contactar amb en Jordi Jubany, un jove mestre del CEIP Pere Vila i alhora investigador en noves tecnologies aplicades a l’educació.
www.diaridebarcelona.cat
Per increïble que sembli, en Jordi assegura que algunes escoles continuen ensenyant amb logo (la longevitat de les tortugues, penso jo); però ara el que s’ensenya és a sobreviure a la wikipèdia, els cercadors, els blogs, el vídeo, les xarxes socials... tots aquests conceptes conviuen amb normalitat amb el llibre i el quadern.
Els nadius digitals (nascuts a partir de 1980) fa anys que són a l’escola, mentre que els mestres –diu en Jordi- encara som del segle passat. Els professionals han de compensar aquest decalatge amb formació i curiositat per les TIC: a la xarxa hi ha pàgines especialitzades com aquesta on els docents posen en comú experiències amb les noves tecnologies.
Amb professionals engrescats amb les TIC com en Jordi, hi haurà alumnes de primer de primària que aconseguiran fer petites meravelles com aquest vídeo, premiat a una mostra escolar.
Publicat per: Rafael Luján
divendres, 5 de desembre del 2008
dijous, 4 de desembre del 2008
L'art centenari de fer el pessebre
Dos mesos després que les botigues i centres comercials comencessin a decorar els aparadors amb tot tipus d’elements decoratius, el Nadal ja és aquí. En menys de 20 dies celebrarem el naixement de Jesús, i una de les tradicions populars que millor representa aquest esdeveniment històric és el pessebre. L’Associació de Pessebristes de Barcelona, una de les més antigues i capdavanteres en aquest art, té com a objectiu promoure la construcció de pessebres per evitar que aquesta tradició centenària caigui en l’oblit.
La Fira de Santa Llúcia és un dels punts de trobada més populars durant aquestes èpoques. De fet, diria que és un lloc de visita obligada per a tots aquells que mai hagin visitat les nombroses paradetes amb pessebres, figuretes, arbres i llums de Nadal i tota mena d’elements decoratius. Tot i la gran afluència de gent que acudeix a aquestes fires, un dels pessebristes entrevistats ens comentava que a Barcelona hi manca gent que es dediqui a construir pessebres. A diferència dels pobles, la joventut de la ciutat disposa de moltes més activitats d’oci i, conseqüentment, la majoria de pessebristes són gent gran.
www.diaridebarcelona.cat
El procés de construcció d’un pessebre és realment fascinant! Si us interessa el tema, no dubteu a visitar el local social de l’Associació de Pessebristes de Barcelona. Hi ha un munt de pessebres impressionants i un taller on podreu veure com els construeixen!
Publicat per: Elena Trias de Bes
La Fira de Santa Llúcia és un dels punts de trobada més populars durant aquestes èpoques. De fet, diria que és un lloc de visita obligada per a tots aquells que mai hagin visitat les nombroses paradetes amb pessebres, figuretes, arbres i llums de Nadal i tota mena d’elements decoratius. Tot i la gran afluència de gent que acudeix a aquestes fires, un dels pessebristes entrevistats ens comentava que a Barcelona hi manca gent que es dediqui a construir pessebres. A diferència dels pobles, la joventut de la ciutat disposa de moltes més activitats d’oci i, conseqüentment, la majoria de pessebristes són gent gran.
www.diaridebarcelona.cat
El procés de construcció d’un pessebre és realment fascinant! Si us interessa el tema, no dubteu a visitar el local social de l’Associació de Pessebristes de Barcelona. Hi ha un munt de pessebres impressionants i un taller on podreu veure com els construeixen!
Publicat per: Elena Trias de Bes
dimecres, 3 de desembre del 2008
No ens arrisquem a l’hora de vestir
No som gaire atrevits. Així ens defineix la Monika Harbort, la dissenyadora alemanya amb la qual analitzem l’estil dels barcelonins a l’hora de vestir. Sembla que la paraula ‘fashion’ no té cabuda en els nostres armaris...
www.diaridebarcelona.cat
Al costat de la plaça de Rius i Taulet, al carrer de Martínez de la Rosa amb Diluvi, trobem la botiga de la Monika. Una placa al terra, a tocar d’un dels laterals del local, ens anuncia que l’establiment abans havia estat l’antic colmado La Colometa. Quan hi entrem, percebem l’encant d’aquesta botiga-taller, on ens trobem la Monika treballant amb els seus dissenys de pell. Amb ella, contactem a través de Ruta G3, una associació de dissenyadors contemporanis de Gràcia que agrupa uns 60 comerços.
De crítiques al nostre estil de vestir, la Monika no és capaç de trobar-ne però ens confessa que hi ha un element típic català en el nostre pentinat. I aquest tret identificatiu, segons el qual la Monika seria capaç de trobar una catalana a Berlín és el serrell. Sí, sí... I no és la primera persona que em diu això. Es tracta d’un serrell molt curt, combinat de vegades amb un escalat a la resta de cabell, entre intel·lectual i ‘progre’. Ja saps si el portes?
Publicat per: Patrícia Álvarez
www.diaridebarcelona.cat
Al costat de la plaça de Rius i Taulet, al carrer de Martínez de la Rosa amb Diluvi, trobem la botiga de la Monika. Una placa al terra, a tocar d’un dels laterals del local, ens anuncia que l’establiment abans havia estat l’antic colmado La Colometa. Quan hi entrem, percebem l’encant d’aquesta botiga-taller, on ens trobem la Monika treballant amb els seus dissenys de pell. Amb ella, contactem a través de Ruta G3, una associació de dissenyadors contemporanis de Gràcia que agrupa uns 60 comerços.
De crítiques al nostre estil de vestir, la Monika no és capaç de trobar-ne però ens confessa que hi ha un element típic català en el nostre pentinat. I aquest tret identificatiu, segons el qual la Monika seria capaç de trobar una catalana a Berlín és el serrell. Sí, sí... I no és la primera persona que em diu això. Es tracta d’un serrell molt curt, combinat de vegades amb un escalat a la resta de cabell, entre intel·lectual i ‘progre’. Ja saps si el portes?
Publicat per: Patrícia Álvarez
dimarts, 2 de desembre del 2008
La memòria d’Ainaud de Lasarte
Als seus 84 anys, en Josep Maria Ainaud de Lasarte ha perdut la vista, però conserva una excel·lent memòria. I això és tan o més important en un home que ha vist i fet tant: historiador, promotor cultural, advocat, periodista, polític... Diu que no pot escriure les seves memòries perquè mai no ha portat un diari personal, però no descarta algun llibre de records. Jo els espero amb delit, perquè és un protagonista del segle XX a Barcelona i té molt a explicar. Per exemple, com a regidor de l’Ajuntament, va impulsar les plaques de xapa sota els semàfors que indiquen el nom i la numeració del carrer que creua, inspirant en el model de Buenos Aires.
Però havíem quedat per parlar de la seva àvia, Carme Karr. I precisament està a punt de veure la llum un nou llibre sobre la figura de “doña Carmen”, com se la coneixia al Sarrià de l’època. El Sr. Ainaud de Lasarte hi ha participat i, gràcies a això, té a l’escriptori moltes imatges i publicacions de Carme Karr. La recorda amb afecte, molt propera malgrat ser d’una altra època. Diu, per exemple, que de petit li explicava el setge a París pels prussians... del 1871! Recordem també la música de Carme Karr, gràcies al CD de compositores catalanes modernistes que acaba de publicar La mà de Guido.
www.diaridebarcelona.cat
A casa d’en Josep Maria Ainaud de Lasarte hem conegut una mica més de la nostra història. Gràcies i a reveure. Possiblement hi tornarem perquè tant el pare, el mestre Manuel Ainaud, com la sogra, la soprano Conxita Badia, tenen espais merescudament dedicats a la ciutat.
Publicat per: Albert Muñoz
Però havíem quedat per parlar de la seva àvia, Carme Karr. I precisament està a punt de veure la llum un nou llibre sobre la figura de “doña Carmen”, com se la coneixia al Sarrià de l’època. El Sr. Ainaud de Lasarte hi ha participat i, gràcies a això, té a l’escriptori moltes imatges i publicacions de Carme Karr. La recorda amb afecte, molt propera malgrat ser d’una altra època. Diu, per exemple, que de petit li explicava el setge a París pels prussians... del 1871! Recordem també la música de Carme Karr, gràcies al CD de compositores catalanes modernistes que acaba de publicar La mà de Guido.
www.diaridebarcelona.cat
A casa d’en Josep Maria Ainaud de Lasarte hem conegut una mica més de la nostra història. Gràcies i a reveure. Possiblement hi tornarem perquè tant el pare, el mestre Manuel Ainaud, com la sogra, la soprano Conxita Badia, tenen espais merescudament dedicats a la ciutat.
Publicat per: Albert Muñoz
dilluns, 1 de desembre del 2008
Tres blogs a la vegada
Anem a entrevistar a la Júlia Costa, que és blogger des de fa anys. Hem quedat al Mercat de les Flors, al peu de Montjuïc i situat al barri del Poble Sec. Abans de trobar-nos amb la Júlia inspeccionem el terreny per tal de decidir on l'entrevistarem. Sí, aquí, a les escales.
www.diaridebarcelona.cat
La trobada amb aquesta blogger del Poble Sec és breu, però suficient perquè ens expliqui tota la seva trajectòria en el món dels blocs digitals. N'ha tingut molts i els ha anat tancant i obrint en funció de les ganes i la motivació del moment.
Entrar a un dels tres blogs d'aquesta mestra jubilada és trobar-se amb la seva memòria de Barcelona, amb actualitat, amb reflexions sobre l'ensenyament i els records de mestra, amb poesia, sobretot amb poesia femenina... També parlant amb ella l'interlocutor se n'adona que és una dona de mentalitat oberta i vital. Tenint els blogs que té, no podia ser d’altra manera.
Publicat per: Núria Llabina
www.diaridebarcelona.cat
La trobada amb aquesta blogger del Poble Sec és breu, però suficient perquè ens expliqui tota la seva trajectòria en el món dels blocs digitals. N'ha tingut molts i els ha anat tancant i obrint en funció de les ganes i la motivació del moment.
Entrar a un dels tres blogs d'aquesta mestra jubilada és trobar-se amb la seva memòria de Barcelona, amb actualitat, amb reflexions sobre l'ensenyament i els records de mestra, amb poesia, sobretot amb poesia femenina... També parlant amb ella l'interlocutor se n'adona que és una dona de mentalitat oberta i vital. Tenint els blogs que té, no podia ser d’altra manera.
Publicat per: Núria Llabina
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
