divendres, 14 de novembre del 2008

Entrevista a David Domingo

Feia temps que tenia ganes de poder entrevistar en David Domingo pel diari. Aquest professor de periodisme digital de la Universitat Rovira i Virgili acabat d’aterrar d’un any i mig d’estada a la facultat de periodisme de la Universitat d’Iowa és un dels referents pel que fa a l’anàlisi de mitjans digitals.


www.diaridebarcelona.cat


Em trobo amb en David a l’entrada del modern Hotel Omm, al carrer de Rosselló. Busquem tranquilitat, però a aquella hora el vestíbul bull d’activitat amb una estranya barreja de top models, premsa estrangera i passavolants que no acabem d’identificar. Gràcies a la bona feina de la Clementina Milà, acabem trobant un raconet apartat on poder seguir amb la nostra, aliens al batibull.

Parlem de les característiques que ha de tenir un periodista digital. De com les empreses adapten els seus -de vegades limitats- recursos a les divisions digitals. En David m’explica que enguany el New York Times ha destinat més gent a l’edició digital de la nit electoral que a la pròpia edició en paper de l’endemà. Yes we can. Nosaltres, algun dia també!.

Va fer un experiment interessant amb els seus alumnes sobre el concepte d'immediatesa: analitzar qui era el primer mitjà local/especialitzat en publicar informació sobre la diada castellera de Santa Tecla del passat setembre a Tarragona; resultat: ... us deixo amb la incògnita. La solució, aquí. No té desperdici!

Si us interessa el tema, doneu-vos una volta pel seu blog Utopies digitals on en David aprofundeix en conceptes que marcaran el futur dels mitjans a la xarxa. Algunes no són utopies, són ja entre nosaltres i com diu la dita... han vingut per quedar-se.

Publicat per: Rafel Luján

dijous, 13 de novembre del 2008

Un viatge en el temps

Ens dirigíem cap a l’estació de França en busca d’un edifici sense número gairebé collitant a la mítica estació de tren. Es tractava de l’Associació d’Amics dels Ferrocarrils de Barcelona, un organisme que agrupava persones amb una afició comuna: el seu interès i, si em permeten, ‘obsessió’ pel món ferroviari.


www.diaridebarcelona.cat
www.diaridebarcelona.cat

Una de les coses que més ens va impactar va ser l’aspecte de l’edifici, aparentment abandonat. Una façana antiga i derruïda pel pas del temps ens conduïa a l’interior a través d’una porta de mides colossals. Un cop dins, dos socis ens van conduir cap a un soterrani que albergava milers d’objectes i utensilis relacionats amb el ferrocarril...una col·lecció realment impressionant! Semàfors, restes de ferrocarrils, rellotges d’estacions, cartells de tot tipus i, fins i tot, la cabina d’un antic ferrocarril decoraven les parets d’aquell local.

Entre maquetes de diferents escales i socis que xerraven o feien circular els seus ferrocarrils en miniatura, el president i el vicepresident de l’associació ens van endinsar, una mica més, en l’afició ferroviària. No es tractava d’un simple 'hobby', aquella gent realment sentia una atracció especial per tot allò relacionat amb el món del ferrocarril: ‘A vegades ens posem darrere dels trens de vapor per olorar el fum que desprenen’, declarava el vicepresident durant l’entrevista. A aquelles persones no els importava arribar en cinc minuts al seu destí o gaudir de grans comoditats durant el viatge, el què realment buscaven era reviure la història, retrobar-se amb el passat. I això era precisament el que, sense adonar-se’n, havien recreat en aquell espai soterrat, on l’olor a humitat i la tonalitat groguenca de les parets i les bombetes et transportaven a altres èpoques, a altres temps...

Durant aquelles dues hores, tant l’Albert com jo ens vem deslligar del món real i ens vem deixar emportar pel petit món que ens envoltava. Us convido a anar-hi, us convido a viatjar al passat!!

Publicat per: Elena Trias de Bes

dimecres, 12 de novembre del 2008

Els barcelonins mengen molt bé

“Els barcelonins mengen molt bé”. Aquesta és la conclusió general que podem extreure de la nostra entrevista al xef Josep Maria Kao. La seva experiència ens ha servit per conèixer una visió enriquida –mai millor dit- de la nostra dieta i la relació d’aquesta amb la gastronomia xinesa.


www.diaridebarcelona.cat

La cita és a les 12:00h. El lloc, al carrer del Bisbe Sivilla, 48. Obrim la porta del restaurant Shanghai i en Josep Maria Kao encara no ha arribat. És al mercat de la Boqueria comprant tòfones negres. Això ho fa sovint. Li encanta anar a comprar menjar fresc per als seus clients i ens explica que a Barcelona és molt fàcil aconseguir-ho.

En general, la seva opinió sobre l’alimentació dels barcelonins és molt satisfactòria. Ara bé, una de les crítiques que ens fa és la cocció de verdures. Ens argumenta que si les bullim massa, perden el valor nutritiu i el sabor, un resultat que no obtindríem si les cuinéssim a la planxa o al wok. Prenem nota.

Segons el Josep Maria, la nostra assignatura pendent en la gastronomia xinesa és l’ús dels palets per menjar. Quants de nosaltres no haurem desistit de menjar arròs o verdures saltejades amb aquests coberts! Si vols treure-li la raó, comença a practicar. Internet és ple de vídeos tutorials!

Publicat per: Patrícia Álvarez

dimarts, 11 de novembre del 2008

La música d’en Tantarantana

No conec cap altre carrer amb un nom onomatopeic. De fet, mai no havia pensat que Tantarantana tingués aquest origen. Així que quan la Núria -que portava quatre setmanes descobrint-nos carrers i places de Barcelona- me’n va suggerir aquest, vaig decidir que s’havia de sentir aquest tan-ta-ran-tan. Necessitàvem un tambor i algú que el toqués. Per això vaig contactar amb la colla de tabalers del mateix barri, Ku-Kum-Ku, que de seguida es van mostrar disposats a col·laborar. L’Ana Manzanera va venir amb el tambor i el seu amic Omar. L’Elena i jo ens vam divertir molt fent aquesta gravació. La gent s’estranyava en veure l’Ana tocant pel carrer: feia molts anys que no passava per allà en Tantarantana!


www.diaridebarcelona.cat

I per posar lletra als tocs de timbal, en Julio Álvarez, del teatre Tantarantana, que ens va confirmar la musicalitat del nom. I sobretot la Josepa Rocamora, la veïna de 71 anys que ens va obrir les portes de casa seva i de la seva valuosíssima memòria: tant de bo trobem testimonis com ella en tots els carrers pels quals “passegem” les properes setmanes. Fins avui, “tantarantana” a internet era només el teatre i un restaurant. Els carrers peatonals no surten ni al Google Street View. Val la pena que els mostrem, són els nostres carrers!

Publicat per: Albert Muñoz

dilluns, 10 de novembre del 2008

Experiments al blog

Passejar-se per Gràcia sempre és agradable. És un matí lluminós de tardor i ens citem amb Miquel Pellicer a la plaça de Rius i Taulet.

El blogger d'aquesta setmana és periodista professional, és el cap de redacció del Mundo Deportivo digital i, inevitablement, acabem parlant del funcionament de les redaccions on treballem. De mitjà digital a mitjà digital.


www.diaridebarcelona.cat

El soroll de les obres que es fan a les plaça ens obliga a traslladar-nos a la plaça de la Virreïna, on podem fer l'entrevista tranquil·lament. El Miquel ens parla del seu blog, de la variada temàtica que toca, la de l'actualitat. Però també ens dóna molts minuts de cinta parlant dels blogs, del seu ús i de les xarxes ciutadanes. Amb això tenim material suficient per fer un nou Tecnovisions!

El més curiós de tot, és que un gracienc com ell no és de Gràcia. Va treballar a la televisió del districte en els seus incis periodístics i coneix Gràcia de pam a pam. Ha lluitat com un veí més pel barri i per forjar una identitat gracienca. Però mai hi ha viscut. Podríem dir que és gracienc d'adopció.

El cas és que Gràcia té un important portal, Gracianet, i una xarxa de blogs, a més d'un diari digital de periodisme ciutadà, Transversalweb, que converteixen Gràcia en el districte barceloní més actiu a la xarxa. I el blog "Assajos sobre la realitat" és un reflex d'aquesta agitada vida de periodisme ciutadà.

Publicat per: Núria Llabina