Marc Vidal promou la revolució... del coneixement

www.diaridebarcelona.cat

Vam trobar el moment per a aquesta entrevista un dia que Marc Vidal tornava d’Almería, on l’empresa que dirigeix dinamitza la xarxa Guadalinfo, i marxava cap a Madrid per a una xerrada sobre la ciutadania 2.0 a l’escola de negocis ESADE. Si Cink és una empresa d’agitació 2.0, el seu director general és un agitador nat. Fa mesos que les seves idees sobre les xarxes socials, l’economia digital i la crisi s’escampen no només per la web sinó també gràcies a una atapeïda agenda de conferències.

I és que Vidal parla clar i català (tot i que el seu blog en castellà té molts més milers de seguidors). La seva visió, compartida o no, dibuixa un escenari clar de la situació en què ens trobem: crisi del sistema socioeconòmic i entrada a la societat del coneixement.

No només Marc Vidal sinó tots els directius de Cink són sens dubte agents actius d’aquesta revolució en marxa: Roc Fages, Albert Rius, Pol Fages i César Calderón. L’empresa s’està acabant d’instal•lar a l’oficina de la Diagonal on vam enregistrar l’entrevista. Em resultava estrany que una companyia com la seva no s’instal·lés al 22@, però en Marc em va confessar que li encanta aquella part de la Diagonal, on també viu.

Publicat per Albert Muñoz

Malabarismes per fer-se veure

Encara que fa un dia plujós, anem contentes a gravar. El tema ens agrada a les dues. Arribem al Fòrum, i ens trobem una munió de nens que hi ha anat amb l’escola. Nosaltres dues enfilem fins a la carpa seguint les indicacions de la gent de l’Associació de Professionals del Circ. Dins hi ha una desena de persones assajant acrobàcies en un ambient tranquil i agradable, on el color dels malabars, les pilotes, els aros i altres aparells ressalta amb la carpa blanca de fons.

Certament, la gent del circ desperta “bon rotllo”. El “Boni” (Jordi Juanet) és el president de l’Associació, és ell qui ens explica tot el temps que han lluitat per ser escoltats. El circ ha passat unes males dècades, però des de fa un temps ressorgeix amb força. Assegura que és un bon moment polític per fer demandes, amb un Departament de Cultura sensible al circ.


www.diaridebarcelona.cat

Fins el 2010 no tindran l’espai definitiu, just sota la placa fotovoltaica del Fòrum, a uns metres d’on són ara. No és just que Barcelona tingui un bon tracte amb la gent del circ, que anima, entreté i alegra la vida dels seus ciutadans? El circ és cultura i patrimoni, la unió de tantes arts i disciplines. I ser espectador de les delícies que ens preparen els seus professionals, tot un plaer. Us ho dic jo, que he pogut gaudir una estona, embadalida, dels assajos dels seus espectacles impossibles.

Publicat per: Núria Llabina

Mallorquins a Barcelona

El 1993, un farmacèutic mallorquí -en Toni Torrens- va tenir una idea agosarada i brillant: exportar l’ambient de les festes de Sant Antoni a Catalunya. Va trobar terreny abonat al cor de Gràcia, on els seus fills residien juntament amb centenars d’estudiants mallorquins establerts a Barcelona. D’aquesta manera peculiar va néixer una de les festes més arrelades en el calendari festiu de la vila: els Foguerons de Sa Pobla.

Coincidint amb l’encesa d’enguany (malauradament passada per aigua) he anat a fer un cafè amb un parell d’estudiants mallorquines que han fet la carrera a Barcelona. La trobada és a la llibreria de l’Espai Mallorca, 400 metres quadrats d’illa en ple cor del Raval. La seva directora, n’Amanda Vich, ens habilita un espai fantàstic on poder parlar amb tota la calma del món.


www.diaridebarcelona.cat

Són la Rosa Togores i la Lara Fluxà. Es coneixen de petites i ara s’han retrobat aquí. La complicitat entre elles ajuda a fer una conversa fluïda, en força moments divertidíssima: hi surten les anècdotes de l’arribada, el trencaclosques cultural barceloní, la llengua, la relació amb els catalans... i la voluntat d’algun dia, tornar a l’illa: com molt bé diu la Lara, “sa roqueta” tira molt.

Aquesta hora de calma a l’Espai Mallorca, de conversa tranquil·la amb la Rosa i la Lara em fa pensar amb els què un dia van ser companys mallorquins a la facultat i després es van convertir en amics insubstituïbles. Les vivències d’aquestes dues al·lotes poden ser aplicables als centenars d’estudiants balears que s’estableixen a Barcelona, atrets per l’afinitat cultural i lingüística, amb qui compartim la salabror d’un mateix mar.

Publicat per: Rafael Luján

Concòrdia i harmonia a les Corts

Amb un minut passem del tràfec del carrer de Numància a la quietud de la plaça de la Concòrdia. Vaig amb l’Elena. És el seu últim dia de pràctiques i mentre gravem els racons de la plaça parlem del seu futur. El rellotge de la parròquia de Santa Maria del Remei recorda que el temps avança però aquest és, sens dubte, un dels llocs de la ciutat on, si un vol, el temps es para. Quan marca dos quarts d’onze arriba en Jesús Portavella, autor del ‘Diccionari nomenclàtor de les vies públiques de Barcelona’, que ens explica l’origen de la plaça i del seu nom.


www.diaridebarcelona.cat

Si t’acostes fins la plaça no deixis de visitar el Centre Cívic Can Deu. Aquesta finca modernista es va construir el 1897 com a residència de la família Deu, que es dedicava a la fabricació de licors. Després es va recuperar com a equipament i ha acollit moltes activitats, fins i tot s’hi va rodar el 1987 la pel·lícula ‘Tras el Cristal’, d’Agustí Villalonga.



www.cccandeu.com

Publicat per: Maria Font

Gina Tost: "La gent ha trobat un amic amb Gina Tonic"

Tot i que confessa que és molt tímida, Gina Tost ens mostra sense cap repunt d’inseguretat, la seva manera de ser i de fer a la xarxa. Li agrada comunicar i això es nota en cada vídeo que elabora.


www.diaridebarcelona.cat

Com a companya d’aquest viatge d’experiències gravades, compta amb la seva inseparable Gina Tonic, un personatge dissenyat per ella mateixa, que l’ajuda a separar la vida privada de la imatge pública. Ens explica que la va haver de crear per les amenaces de mort i el seguiment massiu que va tenir en els inicis de la seva aparició a Internet.

Aquesta afició per comunicar li ha permès conèixer un munt de gent que defineix com a molt propera. “A la mínima que no els agrada alguna cosa, no només em deixen un comentari sinó que m’envien un mail”, explica. La Gina també s’ha convertit en una referència barcelonina a la xarxa, una mena d’assessora per a la gent de fora que demana consells a l’hora, per exemple, de visitar Barcelona. “Un dia una noia valenciana em va preguntar un lloc per anar a menjar patates braves i li vaig recomanar el bar Tomás”. (Haurem d’anar-hi.) Però també afirma que la gent ha trobat un amic amb el seu blog i atenció perquè ens assegura que contesta tots els comentaris!

És divertida, no té vergonya i, com ella mateixa defineix, el seu blog és entreteniment en estat pur. Desconnecteu i gaudiu-lo!

Publicat per: Patrícia Álvarez