Avui dia és difícil concebre l’actualitat urbana sense tecnologia. Et planteges sortir de casa sense mòbil, oi que no? El record de la quotidianitat sense aquest dispositiu se'm fa estrany. Com podia anar-me’n de cap de setmana i no trucar ningú? Bé, doncs, la filosofia de Cooked in Barcelona neix d’aquesta premissa. Ja que la tecnologia està tan present a les nostres vides, afegim-hi comoditats. Benvinguts a la fusió culinària del tèxtil i la tecnologia.
www.diaridebarcelona.cat
Amb Cooked in Barcelona i Sensing Fabrics contacto d’una manera força inesperada. Pel butlletí de notícies del Diari tenim en Pau, un estilista de Shopic que s’encarrega de triar la roba que duem, i una de les samarretes que un dia em vaig posar procedia d’aquesta marca. El nom em va cridar l’atenció i navegant per la xarxa a la recerca d’informació sobre la firma em vaig adonar que el tema podria servir per a un reportatge de Tecnovisions.
Un apunt. El que dic al reportatge sobre miralls virtuals és ben cert. Ho podeu comprovar amb aquest reportatge de IDG Communications penjat a You Tube sobre la presentació d’aquesta joia tecnològica a la fira IFA de Berlín. Les pel·lícules futuristes ja són una realitat...
Publicat per: Patrícia Álvarez.
divendres, 6 de març del 2009
dijous, 5 de març del 2009
Mineralogistes: amants de les joies soterrades
La darrera col·lecció de minerals que havia vist era la d’una amiga que l’havia començat quan estudiava secundària i feia anys que la guardava en un armari. Al meu institut, alguns dels millors alumnes de la classe de geologia també encetaven la seva petita col·lecció. Però fins descobrir el Grup Mineralògic Català, no havia conegut cap col·leccionista ben bé adult. I per tant no sabia que aquella afició adolescent es pot convertir en una activitat madura d’allò més intensa. En Joan Rosell, que posa tota la il·lusió tant en la seva col·lecció de minerals com en les tasques de comunicació del Grup, explicava durant l’entrevista per les fires com Mineralexpo passa molt jovent: "són els futurs mineralogistes", em deia.
www.diaridebarcelona.cat
Com diem a la presentació del vídeo, la mineralogia és una activitat que combina el col·leccionisme, l’atracció pel medi natural i l’afany de conèixer-lo. La ciència –en aquest cas, la química i la geologia- també pot ser un hobby. De fet, és la millor manera de despertar vocacions científiques, una fita del tot necessària en el nostre país. L’atracció pel coneixement és el tret comú dels mineralogistes amb els radioaficionats, que seran els protagonistes del reportatge sobre associacions de la setmana vinent.
Publicat per Albert Muñoz
www.diaridebarcelona.cat
Com diem a la presentació del vídeo, la mineralogia és una activitat que combina el col·leccionisme, l’atracció pel medi natural i l’afany de conèixer-lo. La ciència –en aquest cas, la química i la geologia- també pot ser un hobby. De fet, és la millor manera de despertar vocacions científiques, una fita del tot necessària en el nostre país. L’atracció pel coneixement és el tret comú dels mineralogistes amb els radioaficionats, que seran els protagonistes del reportatge sobre associacions de la setmana vinent.
Publicat per Albert Muñoz
dimecres, 4 de març del 2009
Connectats amb el Twitter
Unes setmanes abans de saber que faria una notícia sobre Twitter, vaig fer-me un compte a aquesta xarxa social, seguint la recomanació dels meus companys de redacció. Però l'emoció va durar poc. L'atractiu de Twitter és tenir força amistats o contactes que siguin actius i deixin missatges sovint, i jo encara no havia fet el pas de la recerca de twitteros que em poguessin interessar. Quan tens amistats interessants dins la xarxa social, la cosa canvia.
Però la faceta més lúdica, on es materialitzen les relacions que vas fent en aquest servei de microblogging són les trobades de 'Cava & Twitts'. Fins que no hi vaig, no acabo d'entendre el concepte de les cites. El Marc Cortés és a l'hotel on es celebren les trobades des de primera hora de la tarda per tenir-ho tot lligat i poder-lo entrevistar.
www.diaridebarcelona.cat
El Marc Cortés, el Xavier Güell, l'Antonio Guerrero i l'Ángel Custodio són els organitzadors, i busquen marques que esponsoritzin l'esdeveniment. En aquesta ocasió l'assistència ha superat les espectatives. La xerrada sobre Coolhunting ha fet omplir una sala d'actes a rebossar, amb unes 200 persones, i la temperatura va pujant.
Després del col·loqui, els assistents fan petar la xerrada amb una copeta de cava. Molts s'ha conegut per internet i comenten la jugada. D'aquesta manera s'estableixen relacions socials amb gent que probablement no s'hauria conegut mai, o si més no amb el grau d'intimitat que permet Twitter.
Per cert, assistir al Cava & Twitts és d'allò més cool.
Entrada feta per Núria Llabina
Però la faceta més lúdica, on es materialitzen les relacions que vas fent en aquest servei de microblogging són les trobades de 'Cava & Twitts'. Fins que no hi vaig, no acabo d'entendre el concepte de les cites. El Marc Cortés és a l'hotel on es celebren les trobades des de primera hora de la tarda per tenir-ho tot lligat i poder-lo entrevistar.
www.diaridebarcelona.cat
El Marc Cortés, el Xavier Güell, l'Antonio Guerrero i l'Ángel Custodio són els organitzadors, i busquen marques que esponsoritzin l'esdeveniment. En aquesta ocasió l'assistència ha superat les espectatives. La xerrada sobre Coolhunting ha fet omplir una sala d'actes a rebossar, amb unes 200 persones, i la temperatura va pujant.
Després del col·loqui, els assistents fan petar la xerrada amb una copeta de cava. Molts s'ha conegut per internet i comenten la jugada. D'aquesta manera s'estableixen relacions socials amb gent que probablement no s'hauria conegut mai, o si més no amb el grau d'intimitat que permet Twitter.
Per cert, assistir al Cava & Twitts és d'allò més cool.
Entrada feta per Núria Llabina
dimarts, 3 de març del 2009
La plaça de Masadas: el cor de la Sagrera
Barcelona té en la Plaça Reial el més gran i reconegut espai porticat de la ciutat. No és l’únic. Lluny del centre, Sant Andreu i la Sagrera rivalitzen amb dues places porxades de gran bellesa i sabor a poble petit: la plaça Mercadal i la plaça Masadas.
Pacià Masadas va ser un reconegut propietari de la Sagrera. El 1877 es va aprovar la urbanització de la plaça per fer-hi el mercat als seus terrenys. La desaparició del mercat i una reforma respectuosa amb el tarannà del barri ha deixat una esplèndida plaça porxada que sorprèn només d’entrar-hi.
www.diaridebarcelona.cat
Una de les ànimes d’aquest projecte va ser l’arquitecte Xavier Basiana. Sap combinar la seva professió amb l’activisme de barri. És difícil trobar una iniciativa on no s’hi projecti l’ombra de’n Xavier: proposta d’usos socials del SAT, adquisició i reforma de la Nau Ivanow com a espai pel barri, diversos llibres d’història local... En definitiva, algú que cal conèixer si vols apamar bé la Sagrera.
L’altra pota del reportatge ens la proporciona internet. Contacto amb l’actriu Susana Sosa Villafañe, que viu a la plaça Masadas des de 1983. Ha decidit dedicar part del seu temps a fer de cronista de la plaça al seu blog Plaza Masadas - Plaza Mutante. A través dels seus posts descobreixo el paisatge humà d’aquesta plaça, on sembla que el temps passi més a poc a poc. Si sou dels que us agrada descobrir llocs amb encant, no massa coneguts i lluny del que pregonen les guies oficials, us asseguro que la plaça Masadas pot ser allò que esteu buscant.
PD. Curiosament, l'Eulàlia Iglesias (bloc Jo no sóc la Mercè) ha dedicat aquesta mateixa setmana un excel·lent post a la plaça Masadas.
Publicat per: Rafael Luján
Pacià Masadas va ser un reconegut propietari de la Sagrera. El 1877 es va aprovar la urbanització de la plaça per fer-hi el mercat als seus terrenys. La desaparició del mercat i una reforma respectuosa amb el tarannà del barri ha deixat una esplèndida plaça porxada que sorprèn només d’entrar-hi.
www.diaridebarcelona.cat
Una de les ànimes d’aquest projecte va ser l’arquitecte Xavier Basiana. Sap combinar la seva professió amb l’activisme de barri. És difícil trobar una iniciativa on no s’hi projecti l’ombra de’n Xavier: proposta d’usos socials del SAT, adquisició i reforma de la Nau Ivanow com a espai pel barri, diversos llibres d’història local... En definitiva, algú que cal conèixer si vols apamar bé la Sagrera.
L’altra pota del reportatge ens la proporciona internet. Contacto amb l’actriu Susana Sosa Villafañe, que viu a la plaça Masadas des de 1983. Ha decidit dedicar part del seu temps a fer de cronista de la plaça al seu blog Plaza Masadas - Plaza Mutante. A través dels seus posts descobreixo el paisatge humà d’aquesta plaça, on sembla que el temps passi més a poc a poc. Si sou dels que us agrada descobrir llocs amb encant, no massa coneguts i lluny del que pregonen les guies oficials, us asseguro que la plaça Masadas pot ser allò que esteu buscant.
PD. Curiosament, l'Eulàlia Iglesias (bloc Jo no sóc la Mercè) ha dedicat aquesta mateixa setmana un excel·lent post a la plaça Masadas.
Publicat per: Rafael Luján
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
