He tingut sort. Per fer l’entrevista d’aquesta setmana me’n vaig fins a la plaça de la Virreina. Al costat, en una antiga fàbrica, hi ha l’agència de publicitat Double You, el quarter general de l’equip de Daniel Solana. Fa un bon dia i hi ha força gent prenent un cafè a les terrasses de la plaça. M’hi quedaria però no vull fer tard a l’entrevista.
A l’entrada de l’agència hi ha un gran sac de boxa. No sé si és decoració o un bon mètode per treure la tensió abans d’entrar a treballar. Potser en Daniel l’ha utilitzat aquest matí perquè durant l’entrevista parla pausadament, tot reflexionant sobre els canvis en el sector de la publicitat.
www.diaridebarcelona.cat
Una de les paraules més utilitzades durant l’entrevista és fascinar. En Daniel diu que no deixa de fascinar-se amb tot el que ofereix Internet i les noves possibilitats comunicatives que s’obren. Nosaltres tampoc deixem de fer-ho i per això seguirem analitzant-ho en el pròxim capítol de Tecnovisions, el proper divendres.
Publicat per: Maria Font
divendres, 7 de novembre de 2008
dijous, 6 de novembre de 2008
El swing es balla a Barcelona
És la darrera associació de la què m’encarrego aquest mes, ja que els redactors del Diari de Barcelona anem fent rotacions mensuals per cada secció. I per acomiadar-me d’ASSOCIATS, l’he gaudit en una pista de ball! Amb tots vosaltres, la BCNSWING.
www.diaridebarcelona.cat
El primer que faig és posar-me en contacte amb l’associació i parlo amb el seu president, el Martí Segalàs, que em convida a anar a la Sala Vivaldi on l’escola Pep i Emi organitza una festa de swing. Allà m’impregno de ritmes i bones vibracions però en vull més.
Per això programem un altre rodatge per diumenge a la glorieta del Parc de la Ciutadella, on els associats a la BCNSWING es troben dues vegades al mes per ballar a l’aire lliure. La bona sort no ens acompanya i la pluja ens esguerra la gravació. Però si voleu descobrir en què consisteix aquesta activitat gratuïta i oberta a tothom haureu d’anar-hi vosaltres mateixos. Recordeu, el primer i el tercer diumenge de cada mes, aquesta glorieta es transforma en l’escenari dels amants del swing.
Per acabar, només em resta felicitar la BCNSWING pel seu 10è aniversari. Per celebrar-ho preparen la festa Swingui Qui Vingui amb el repte de ballar durant 24 hores seguides... Ho aconseguiran?
Publicat per: Patrícia Álvarez
www.diaridebarcelona.cat
El primer que faig és posar-me en contacte amb l’associació i parlo amb el seu president, el Martí Segalàs, que em convida a anar a la Sala Vivaldi on l’escola Pep i Emi organitza una festa de swing. Allà m’impregno de ritmes i bones vibracions però en vull més.
Per això programem un altre rodatge per diumenge a la glorieta del Parc de la Ciutadella, on els associats a la BCNSWING es troben dues vegades al mes per ballar a l’aire lliure. La bona sort no ens acompanya i la pluja ens esguerra la gravació. Però si voleu descobrir en què consisteix aquesta activitat gratuïta i oberta a tothom haureu d’anar-hi vosaltres mateixos. Recordeu, el primer i el tercer diumenge de cada mes, aquesta glorieta es transforma en l’escenari dels amants del swing.
Per acabar, només em resta felicitar la BCNSWING pel seu 10è aniversari. Per celebrar-ho preparen la festa Swingui Qui Vingui amb el repte de ballar durant 24 hores seguides... Ho aconseguiran?
Publicat per: Patrícia Álvarez
dimecres, 5 de novembre de 2008
Mazin Hermes: “Barcelona és com Mesopotàmia”
El vaig conèixer al Fòrum Barcelona 2004. Feia una xerrada sobre l’Iraq i s’hi projectava el documental “El viatge de Mazin”, de Félix Merino. Vam parlar de la guerra i del “no a la guerra” que encara ressona pels carrers de Barcelona… i d’arreu del món, avui que les urnes han completat el pas a la història del “trio de les Açores”.
Però de seguida vaig veure que en Mazin és molt més que un exsoldat iraquià. Xerrar amb ell és com acabar de descobrir-te a tu mateix, perquè observa i analitza constantment tot allò que l’envolta. I ho fa a partir d’un bagatge intel·lectual ampli i profund, que va des dels coneixements tècnics de l’enginyer fins a la saviesa de l’humanista, lector per exemple de l’Alcorà, tot i que ell és cristià.
www.diaridebarcelona.cat
Evidentment, el dia que vam enregistrar aquesta entrevista a casa seva no vam parlar només de Barcelona. Però vaig comprovar que també té molt a dir sobre aquesta ciutat, on viu des que tenia 30 anys (ara en té 47). N’hi va haver prou amb demanar-li tres paraules que defineixin a la gent de Barcelona perquè m’ho expliqués tot. Em va dir que els barcelonins som gent ocupada, de pensament abstracte i amants de la bona vida.
La geografia amb què el Mazin topògraf fonamenta sempre l’anàlisi ens recorda que Barcelona és una terra entre dos rius, el Llobregat i el Besòs, com la Mesopotàmia on va néixer en Mazin, entre el Tigris i l’Èufrates.
Publicat per: Albert Muñoz
dimarts, 4 de novembre de 2008
La plaça sense el sortidor
Dues sorpreses:
1) L'Amadeu el coneix tothom. La gent gran i la canalla. Organitzen la festa de la Castanyada des del centre cívic El Sortidor i va de bòlit (n'és un dels directors). En pocs minuts, la plaça s'omple de gom a gom amb nens que surten de l'escola i es queden a la plaça a jugar. Els avis que passegen i seuen als bancs es barregen entre les mares i pares que acompanyen els fills. Tres generacions gaudeixen a la vegada del mateix espai urbà.
2) La plaça del Sortidor NO té sortidor. La monumental font que hi havia a la plaça del Poble Sec, la font de Ceres, es troba avui a la plaça Sant Jordi de Montjuïc, al costat del Poble Espanyol. És difícil imaginar la imponent font al mig de la plaça del Sortidor. Al seu lloc, hi ha l'ascensor del pàrquing que hi ha sota la plaça. La deesa de l'agricultura i la fertilitat, Ceres, ha estat substituïda per una porta al subsòl.
www.diaridebarcelona.cat
Publicat per Núria Llabina
1) L'Amadeu el coneix tothom. La gent gran i la canalla. Organitzen la festa de la Castanyada des del centre cívic El Sortidor i va de bòlit (n'és un dels directors). En pocs minuts, la plaça s'omple de gom a gom amb nens que surten de l'escola i es queden a la plaça a jugar. Els avis que passegen i seuen als bancs es barregen entre les mares i pares que acompanyen els fills. Tres generacions gaudeixen a la vegada del mateix espai urbà.
2) La plaça del Sortidor NO té sortidor. La monumental font que hi havia a la plaça del Poble Sec, la font de Ceres, es troba avui a la plaça Sant Jordi de Montjuïc, al costat del Poble Espanyol. És difícil imaginar la imponent font al mig de la plaça del Sortidor. Al seu lloc, hi ha l'ascensor del pàrquing que hi ha sota la plaça. La deesa de l'agricultura i la fertilitat, Ceres, ha estat substituïda per una porta al subsòl.
www.diaridebarcelona.cat
Publicat per Núria Llabina
dilluns, 3 de novembre de 2008
Volta al món i torna a Vallvidrera
Engrescada amb la tasca de produir la meva primera peça per al Diari, però alhora una mica atemorida per la novetat que comportava, vaig tenir una idea/il·luminació: i si entrevistava en Pablo, aquell company de la universitat que feia poc havia tornat de fer la volta al món? Semblava interessant, entre d’altres raons perquè, a més, havia creat un blog sobre el viatge amb les seves experiències, fotos, vídeos, etc.
Feia temps que no teníem contacte però, després de la meva trucada, va accedir amablement a participar-hi. En el fons, tant a ell com al seu cosí, el seu únic company de viatge, els il·lusionava la idea de poder explicar en persona alguns dels milers d’experiències que havien viscut durant els set mesos que va durar l'aventura.
En Pablo viu a Vallvidrera, així que vam decidir agafar la moto per anar més "còmodes". O almenys, això és el que ens pensàvem. Vam carregar tot el material necessari per a la gravació: la càmara, el trípode, una bola del món i, fins i tot, un atlas. I, evidentment, pocs quilòmetres després ja començàvem a patir les conseqüències de tant excés de pes. Semblàvem dos nòmades amb tota la casa a sobre! Per sort, la gravació va anar d’allò més bé, i tant en Pablo com en Jacobo ens van fer sentir com a casa amb les seves bromes, espontaneïtats i idees que se’ls anaven acudint... Fins i tot es van oferir a tirar-se a la piscina, amb el fred que feia!
Dues hores plegats ens van permetre conèixer moltes vivències i detalls curiosos de la seva volta al món (Perú-Brasil-Argentina-Austràlia-Índia-Nepal-Vietnam-Cambodja-Laos-Birmània-Tailàndia..) però, sobretot, ens van permetre constatar "la marca" que ha deixat el ‘worldtrip’ a les seves vides...
www.diaridebarcelona.cat
Publicat per: Helena Trias de Bes
Feia temps que no teníem contacte però, després de la meva trucada, va accedir amablement a participar-hi. En el fons, tant a ell com al seu cosí, el seu únic company de viatge, els il·lusionava la idea de poder explicar en persona alguns dels milers d’experiències que havien viscut durant els set mesos que va durar l'aventura.
En Pablo viu a Vallvidrera, així que vam decidir agafar la moto per anar més "còmodes". O almenys, això és el que ens pensàvem. Vam carregar tot el material necessari per a la gravació: la càmara, el trípode, una bola del món i, fins i tot, un atlas. I, evidentment, pocs quilòmetres després ja començàvem a patir les conseqüències de tant excés de pes. Semblàvem dos nòmades amb tota la casa a sobre! Per sort, la gravació va anar d’allò més bé, i tant en Pablo com en Jacobo ens van fer sentir com a casa amb les seves bromes, espontaneïtats i idees que se’ls anaven acudint... Fins i tot es van oferir a tirar-se a la piscina, amb el fred que feia!
Dues hores plegats ens van permetre conèixer moltes vivències i detalls curiosos de la seva volta al món (Perú-Brasil-Argentina-Austràlia-Índia-Nepal-Vietnam-Cambodja-Laos-Birmània-Tailàndia..) però, sobretot, ens van permetre constatar "la marca" que ha deixat el ‘worldtrip’ a les seves vides...
www.diaridebarcelona.cat
Publicat per: Helena Trias de Bes
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
