Ángel Pestaña:líder anarcosindicalista i plaça de la Prosperitat

Cercava un barri que encara no haguéssim visitat dins la nostra sèrie PASSEJANT PER... (que tanquem amb aquest reportatge) i vaig trobar la Prosperitat. No vaig dubtar sobre el carrer o plaça a tractar. La plaça d’Ángel Pestaña, tot i que jo d’entrada no en coneixia la història, és el centre de la vida de la Prosperitat. Dins la mateixa plaça hi ha el Casal de Barri, així que el primer va ser trucar-hi. L’Ignasi em va adreçar al “Pepus” de l’Associació de Veïnes i Veïns i també a la Maruja. No va ser fàcil trobar un dia per anar a gravar la plaça i entrevistar-los a tots dos, però crec que l’esforç ha valgut la pena. En Rafel i jo vam visitar la plaça abans que es cobrís de sorra per convertir-se en la Prospe Beach.


www.diaridebarcelona.cat

Josep Ferrandi, “Pepus”, és una persona vinculada des de sempre a l’Associació de Veïns. També està sindicalment compromès com a treballador de Parcs i Jardins. La Maruja Ruiz va ser presidenta de l’associació durant molts anys i ha viscut en primera fila la història de la plaça perquè, a més, viu allà mateix. Quan allò era un camp de barraques sense llum ni aigua corrent, ella perseguia per Nou Barris l’alcalde Enric Masó (1973-1975) perquè, almenys, hi posessin una font pública. Història viva d’un barri que s’ha fet a si mateix.


www.diaridebarcelona.cat

L’altra curiositat a satisfer era per què la plaça es diu Ángel Pestaña. En la biografia d’aquest líder històric de la CNT i del Partit Sindicalista, no vaig trobar cap vincle amb el que avui és Nou Barris. Ben al contrari, a Barcelona va viure sobretot al carrer de Sant Jeroni, al Raval. Sembla que la decisió de dedicar-li aquesta plaça té més a veure amb el moment en què es va adoptar (la recuperació de l’ajuntament democràtic, el 1979) que no pas amb l’indret en si. Com el carrer de Pablo Iglesias, fundador del PSOE i de la UGT, que arrenca des d’un cantó de la plaça.

Sobre el líder anarcosindicalista, vaig descobrir la tesi Ángel Pestaña. Caballero de la triste figura. Vull agrair a l’autora, la professora d’història María-Cruz Santos, la seva immensa amabilitat en repetir l’entrevista i deixar-me material sobre Pestaña.


www.diaridebarcelona.cat

Publicat per l'Albert Muñoz