dilluns, 15 de juny del 2009
Taxistes malalts de Bach i de blogs
www.diaridebarcelona.cat
De vegades, se’ns fa difícil triar la música més adient per ambientar els nostres reportatges. En aquest cas, tant la xerrada al taxi com els blogs ja duien la música incorporada. Per a la resta del vídeo, l’opció era evident des del principi, perquè els protagonistes entren a la blogosfera com a “Malalt de Bach”. És el nom del seu perfil a Blogspot, on en Jaume i el Ferran Esteve mantenen en línia una quinzena de blogs, cadascun amb la seva pròpia ambientació musical.
El problema aquí era encabir en un vídeo no massa llarg tantes històries curioses com ens han explicat aquests dos germans taxistes i melòmans. Hem tingut l’honor de ser convidats a una de les trobades de cada dilluns amb el seu amic Miquel Àngel a la Cerveseria Moritz. No allarguen gaire aquestes tertúlies, però hi parlen de tot. Abans, al taxi, i després en entrevistar-los, els germans Esteve ens han regalat unes històries que, malgrat requerien alguns minuts més per ser explicades, no volíem deixar de compartir. Així que, sense més comentari, les incloem tot seguit.
"Et truco des d'un taxi..."
www.diaridebarcelona.cat
Els records de Jaume Aragall
www.diaridebarcelona.cat
Adolfo Domínguez a la brossa
www.diaridebarcelona.cat
Aquell gol d'Iniesta
www.diaridebarcelona.cat
Padrí d'una 'drag queen'
www.diaridebarcelona.cat
No parlar de futbol amb Cruyff
www.diaridebarcelona.cat
Publicat per Albert Muñoz
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
3 comentaris:
Són els millors!
Es podría dir que ha nascut una estrella, en realitat dues. Fa molts anys que els conéc tant com en tinc. No per res soc la germaneta (una mica passada de bull però germaneta fins al final)
Els meus germans, especialment el Ferran em va encomanar la dèria per l'òpera de les seves mans he après a estimar la ciutat on vaig nèixer. Ells li van ensenyar moltes coses a la marreca aquella que va nèixer a destemps. I per això els estic agraïda però sobretot per ser com son. Dos personatges, dos veritables personatges que deixen empremta.
Del que em penedeixo és d'haver-los ficat en la blogosfera encara dubto si el mon està preparat per ells.
Bona nit i felicitats, heu fet una bona feina.
Sou "collonuts"per temps que passi sense veureus cada cop esteu millor i mes divertits,sempre que coincidim coneixo coses noves d l'opera,de BCN,de les nits o de la vida mateixa,com sempre sou un pou de sorpresas,no cal que ho digui, perque no pasara,pero no canvieu mai,si podeu encomaneu les vostres ganes de viure a tothom.
Publica un comentari a l'entrada