dimarts, 25 de novembre del 2008

A Vallvidrera per la drecera... ja hi som!

De vegades ho oblidem, però afortunadament tota Barcelona no està urbanitzada. I dins el gran pulmó metropolità de Collserola, nuclis com Vallvidrera conserven aquell ambient de poble que de tant en tant enyorem els urbanites.


www.diaridebarcelona.cat

Al carrer de Ja-hi-som li van donar nom els que pujaven a Vallvidrera caminant. Així que, per explicar-ho, contacto amb algú que ha caminat molt per aquests camins i dreceres. En Cisco Tomàs va néixer a Can Maties i durant molts anys va treballar en una botiga de queviures a la plaça de Vallvidrera. A més, és excursionista. En telefonar-lo, em diu que ja l’han entrevistat tant Josep Maria Huertas Claveria com Josep Maria Espinàs: no hi ha dubte que he trobat la persona adient!

L’Elena i jo hem pasem una bona estona amb ell aprenent història de Vallvidrera, Collserola i tot Barcelona. Coneixem també alguns veïns del carrer de Ja-hi-som. Però només arribar-hi, ens adonem que fa poc que han pintat Cal Ja-hi-som i la placa del carrer encara té cinta protectora. L’Elena no s’ho pensa dues vegades i, amb l’ajuda d’en Cisco, puja a descobrir la placa amb el nom que ens ha dut fins aquí. Moltes gràcies a tots dos... per tot!